Posar paraules al dolor: Girona i la política de cuidar
Hi ha decisions polítiques que no neixen de la teoria ni de l’agenda institucional. Neixen d’una experiència compartida de fragilitat. D’haver vist massa vegades com el patiment emocional queda fora del debat públic, com si fos una qüestió privada, íntima, que cadascú ha de gestionar com pugui. El II Congrés de Benestar Emocional de Girona neix d’aquesta incomoditat. I també d’una convicció profunda: cuidar no pot continuar sent invisible. Quan vaig decidir crear la primera regidoria de Benestar Emocional del país, a Girona, no ho vaig fer per innovar en titulars, sinó per assumir una realitat que ja era evident als carrers, a les escoles, a les famílies i als serveis socials. Hi ha una fatiga emocional col·lectiva que no es resol amb consells ràpids ni amb solucions individuals. Cal mirar-la de cara. Cal assumir-la políticament. La segona edició del Congrés de Benestar Emocional ha estat un pas més en aquesta direcció. El primer dia va posar sobre la taula veus diverses però complementàries, capaces de parlar del malestar contemporani amb rigor, però també amb humanitat. Ponents com la Joana Frigolé, amb una mirada valenta sobre el patiment psíquic i els seus silencis, o l’Ester Casademont, aportant reflexió sobre els límits, la cura i la necessitat de repensar com acompanyem emocionalment, van contribuir a construir un relat compartit: no estem davant d’excepcions, sinó davant d’un fenomen estructural. No es va parlar només de salut mental en termes clínics. Es va parlar de pressió social, de culpa, de l’exigència constant de rendir, de ser forts, de no fallar. De joves que viuen amb una motxilla emocional massa pesada. D’adults que sostenen sense espai per caure. I d’un sistema que sovint arriba tard. En aquest context, l’Espai Cura Miren Franch ha esdevingut un dels eixos més potents i més incòmodes del congrés. Posar nom a aquest espai no és anecdòtic. És una decisió conscient. Miren Franch representa totes aquelles vides que travessen la malaltia, el dolor i la pèrdua, i totes les mares i famílies que cuiden fins al límit, sovint en silenci. Aquest espai no busca explicar una història concreta, sinó reconèixer una realitat massa estesa: cuidar desgasta, esgota i transforma. I no pot continuar sent una tasca solitària. L’Espai Cura Miren Franch és un espai de respecte, però també de denúncia. De denúncia d’un sistema que no sempre acompanya prou, que delega massa sovint la responsabilitat emocional en l’àmbit privat, especialment en les dones. I és aquí on el congrés fa el salt polític: cuidar no és només un valor moral, és una responsabilitat col·lectiva que ha de tenir resposta pública. La segona jornada del congrés havia de continuar aprofundint en aquest debat, escoltant més testimonis i compartint experiències. La llevantada que va afectar la ciutat va obligar a suspendre les activitats previstes. Va ser una decisió difícil, però coherent amb el missatge que travessa tot el congrés: cuidar també és saber aturar-se, prioritzar la seguretat i assumir que no tot depèn de la voluntat. El contingut no desapareix. El compromís tampoc. El II Congrés de Benestar Emocional no tanca cap procés. Al contrari. Consolida una mirada de ciutat que entén que el benestar emocional no és un luxe, ni una moda, ni una qüestió individual. És un dret. I com a dret, exigeix polítiques valentes, recursos, continuïtat i una voluntat clara de no mirar cap a una altra banda. Girona ha decidit fer aquest pas. Posar el benestar emocional al centre. Assumir que cuidar també és governar. I entendre que una ciutat només pot avançar de veritat quan és capaç de sostenir les seves fragilitats. Aquesta és la revolució de cuidar. I és profundament política.
Cap veí ha de viure amb por. La seguretat és una prioritat, no una opció
Avui he volgut comparèixer al carrer Tomàs Mieres, un dels punts més sensibles de la ciutat en matèria de seguretat, per explicar els compromisos de Junts per enfortir la seguretat a Girona. Cap veí ni veïna ha de viure amb por al costat de casa seva. Girona no pot ser un refugi per a delinqüents multireincidents. Per això, he deixat clar que els sis vots de Junts als pressupostos municipals del 2026 estaran condicionats a un increment substancial de la partida de seguretat, amb tres objectius concrets: Reforçar la comissaria del carrer Bacià, millorant-ne tant les instal·lacions com els sistemes tecnològics. Dotar de més recursos la Policia Municipal i continuar augmentant-ne els efectius. Incorporar noves eines tecnològiques que ajudin a prevenir i combatre la delinqüència. També he remarcat que cal recuperar el control del padró des de la Secretaria General de l’Ajuntament, per poder actuar amb més rapidesa davant el frau i, si cal, traslladar els casos a la Fiscalia.La millor garantia dels drets és lluitar contra l’abús i el frau, i això només és possible amb una administració àgil i valenta. Gràcies a la feina de la diputada Marta Madrenas, el Govern espanyol s’ha compromès a donar accés a la Policia Municipal de Girona a la base de dades de delinqüents multireincidents. La nostra policia està preparada per utilitzar aquesta eina i sumar-se a la lluita contra la multireincidència.A Girona hi ha d’haver tolerància zero amb la inseguretat. Vull expressar també el meu rebuig total a les declaracions de la consellera d’Interior, Núria Parlon, que la setmana passada va admetre que la pressió policial a Barcelona ha desplaçat delinqüents a Girona.La seguretat de Barcelona no pot anar en detriment de la seguretat de Girona. Aquestes declaracions són inadmissibles i exigeixo que la consellera comparegui al Parlament per donar explicacions. Finalment, denuncio l’incompliment del Govern espanyol, que encara no ha pagat els 800.000 euros compromesos als Pressupostos Generals de l’Estat des del 2020 per a la comissaria de Can Burrassó.Des de Junts defensem els interessos dels gironins. El PSC també hauria de fer-ho, en lloc de girar l’esquena a la ciutat. La seguretat és un dret bàsic i una prioritat de ciutat. Continuarem treballant perquè Girona sigui un lloc segur, ordenat i amb convivència. Gemma Geis i Carreras Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics
“La revolució de cuidar”: en marxa el segon Congrés de Benestar Emocional
Hi ha revolucions que no es fan amb pancartes ni a cop de titular. N’hi ha que neixen en silenci, en la quotidianitat, en el gest invisible de qui sosté el món mentre el món no mira. Cuidar, cuidar-se, cuidar-nos. L’acte més revolucionari del nostre temps. I a Girona hem decidit posar-lo al centre. El pròxim gener celebrarem la segona edició del Congrés de Benestar Emocional. I ho farem amb una nova declaració d’intencions: “La revolució de cuidar.” Més que un lema, és una manera d’entendre la política i la vida. És el compromís d’una ciutat que decideix mirar als ulls les seves vulnerabilitats i convertir-les en força col·lectiva. La primera edició, aquest gener passat, va obrir un camí. Amb el lema “Trencant tabús”, el congrés va posar paraules al que sovint costa dir: l’ansietat, la soledat, el suïcidi, la por, la pressió que ens ofega. L’acollida va ser extraordinària, i en vam aprendre una lliçó clau: només si parlem clar podem començar a transformar de veritat. La idea de fer aquest congrés és una aposta molt personal que neix del meu compromís profund amb una idea de ciutat que posa les persones al centre. Un compromís que va trobar la complicitat d’un grup de dones fortes, sensibles, professionals i amb una visió del servei públic transformadora. Dones que han entès que parlar de benestar emocional és parlar de drets col·lectius, d’igualtat, de condicions de vida i de justícia. I que fer-ho des de les institucions no només és possible, sinó que és urgent. Les dones fa massa temps que sostenim la vida des de l’ombra. I ja n’hi ha prou. Aquesta revolució no va de delegar més, sinó de reconèixer i redistribuir les cures. De trencar el silenci que envolta l’esgotament, la soledat, la sobrecàrrega. La por. D’obrir espais per dir-nos: “no estem soles”, i per construir plegades una altra manera de viure, més justa, més habitable. Quan parlem de cures parlem de temps, de salut, de reconeixement. Però també de desigualtat estructural. Les dones continuem assumint la major part de les tasques de cura –siguin visibles o invisibles, remunerades o no– i això condiciona les nostres trajectòries vitals, laborals i emocionals. I tot i que és cert que hi ha homes que s’hi impliquen, el desequilibri encara és massa gran. Aquesta revolució vol posar llum a aquesta injustícia i fer de la política una eina per transformar-la. No volem un sistema que ens demani resiliència infinita, ni que ens reconegui que som fortes. Volem una societat que reparteixi millor la responsabilitat de sostenir la vida. Aquesta és la revolució que proposem: una revolució que escolta, que dignifica, que fa justícia. I no la podem fer les dones soles. Fer del benestar emocional una prioritat col·lectiva també vol dir trencar mandats masculins que ofeguen, obrir espais nous de corresponsabilitat i avançar plegats cap a una societat més justa i habitable. Aquest model que hem començat a construir des de Girona ha estat reconegut fa pocs dies. La Fundació Pi i Sunyer i la Federació de Municipis de Catalunya han distingit tres accions que neixen de la Regidoria de Benestar Emocional –la primera d’aquest tipus a tot Catalunya– com a exemples de bones pràctiques innovadores i transformadores. Aquestes tres accions són aquest congrés pioner, els Espais Calma, que donen suport emocional a les persones neurodivergents a peu de carrer en actes multitudinaris, i el Dinder Club, una proposta pensada per reduir la soledat no desitjada amb empatia i creativitat. Aquest triple reconeixement confirma que posar la vida al centre dona resultats, i que el camí de cuidar no només és necessari, sinó eficaç. A Girona cuidem des del reconeixement, des de la proximitat, des del gest que acompanya. I també des de les polítiques públiques. El Congrés de Benestar Emocional no és només un esdeveniment. És una aposta. Una invitació col·lectiva a posar el benestar emocional al centre. El 19 i 20 de gener de l’any que ve us esperem al Palau Firal per viure, sentir i compartir aquesta revolució silenciosa però poderosa que hem decidit iniciar: la revolució de cuidar. Participeu. Formeu part d’aquesta ciutat que posa les persones i el benestar emocional al centre. Perquè cuidar no pot esperar. I aquesta revolució, tampoc. Gemma Geis i Carreras Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics