Avui celebrem aquest Ple a petició del PSC. I crec sincerament que és una oportunitat. Les darreres setmanes, Girona ha viscut situacions d’emergència. Una apagada elèctrica i una llevantada que va afectar comerços, carrers i activitat econòmica.
L’Ajuntament hi va ser. Al carrer, amb criteri i decisions immediates. Vam prendre decisions i ens vaig moure per la ciutat al llarg de tot el dia, explicant als comerços, a les persones vulnerables quines recomanacions i quines decisions havíem pres.
L’estat d’una ciutat, i d’un país, no només mesura quan tot va bé, sinó en les situacions d’emergència, quan tot falla.
Hi vam ser.
Girona és una ciutat que creix,
A 1 de gener de 2023, tenia 102.666 persones empadronades.
A 1 de gener de 2025, 109.293.
Més de 6.627 gironins en tres anys.
Els ajuntaments gestionem aquest increment sense disposar del finançament necessari. Com pretenen seguir creixent i arribar a la Catalunya dels 10 M€? Prou eslògans buits.
Fa uns dies el president de la Diputació de Girona va fer públiques dades del Ministeri de Finances, segons les quals:
els ajuntaments tenen 45.000 milions d’euros bloquejats als comptes bancaris. La clau per desbloquejar aquests milions i acabar amb l’ofegament dels ajuntaments no és aquí, és a Madrid.
Som a les portes d’aprovar el tercer pressupost del mandat. Un exercici de responsabilitat davant aquest context complicat. Hem congelat l’IBI i impulsat bonificacions pensades per l’activitat econòmica, els joves i la sostenibilitat.
Des del primer dia he treballat per preparar la ciutat perquè sigui viable socialment, econòmicament i humanament. Girona no es pot resignar a ser una ciutat on la gent es forma, però marxa. On treballar no garanteix poder-hi viure. Per això ha fet una aposta decidida per la innovació. No com un eslògan, sinó com una política estructural.
Avui disposem de la única palanca de finançament d’aquestes característiques en un ajuntament, pensada per a joves emprenedors: un fons de 5 milions d’euros en quatre anys per impulsar projectes innovadors, retenir talent i generar activitat econòmica de valor afegit. Per crear millors feines i millors sous.
Capacitat de gestió i visió pel present i futur dels gironins en un context de crisi econòmica, d’incertesa i de pressió sobre les famílies, hem activat eines reals al servei de l’economia i dels gironins. Perquè, al final, tot es resumeix en:
feina, habitatge i projecte de vida.
La promoció econòmica i la defensa del model existent a Girona és un dels grans motius pels quals formo part d’aquest govern. Perquè no entenc una ciutat que renunciï al seu comerç, ni una economia local que perdi identitat. Hem invertit més de 900.000 euros al Mercat del Lleó i a Mercagirona. Hem agilitzat l’accés de les associacions de comerciants a les subvencions municipals i hem augmentat el seu pressupost. Reduint burocràcia i simplificant procediments. Que han fet possible, per exemple, el renaixement de l’associació de comerciants de Sant Narcís.
Vam superar amb innovació i planificació un Temps de Flors marcat per la sequera, una situació extraordinàriament complexa i vam liderar el retorn de la Diada de Sant Jordi a la plaça Catalunya, amb la complicitat dels gremis de llibreters.
Finalment, vull parlar de turisme. Vaig impulsar la necessitat de limitar els grups turístics, de regular l’ús de megàfons
i de mantenir una relació estreta amb les associacions de guies turístics. Perquè aposto —i apostem— per un turisme de qualitat, equilibrat i compatible amb la vida quotidiana de la ciutat. Ni turisme d’aparador, ni turismofòbia.
En la neteja i la gestió dels residus ho dic amb claredat: hi ha marge de millora. Però cal explicar el context, les decisions preses i com s’ha governat aquesta dificultat.
El contracte que s’està desplegant avui va ser aprovat el 29 de juliol de 2022, en un context polític molt diferent.
Sense una majoria àmplia al plenari i amb una oposició molt dura. Girona va ser la primera gran ciutat de Catalunya a iniciar aquest procés. I ser els primers té costos. Entre el disseny del contracte i la seva implementació, la ciutat ha canviat. I això s’ha explicat poc. A gener de 2022 hi havia 102.666 persones empadronades. i a gener de 2025, avui en som 109.293 habitants. Un 6,5 %. Més de 7.000 persones. Això ha impactat moltíssim.
I també és cert que l’empresa adjudicatària va iniciar el desplegament sense haver fet prou bé els deures. El gener de 2025 vaig dir que calia un comitè de crisi amb reunions setmanals i fins i tot diàries per sortir de l’atzucac. I vaig redactar la proposta del quadre de comandament i em vaig sumar a totes les reunions. Al febrer i març vaig defensar que la flexibilització s’havia de fer abans de l’estiu. Se’m va dir que no era possible, després que potser al setembre o a l’octubre. Vaig buscar assessorament extern de primer nivell i vam avançar en paral·lel: millores al carrer i estratègia jurídica als despatxos. Vaig dir que calia portar-ho al Ple el 28 de juliol, sí o sí. I ho vam aconseguir.
Avui, la qualitat del reciclatge ha augmentat. El porta a porta se situa al voltant del 92 %, els contenidors intel·ligents al 58% (8 punts més que l’any abans)
Això ha requerit —i requereix— molta feina de carrer i molta constància. Com deia hi ha marge de millora, sobretot pel que fa a la recollida comercial i al control dels sorolls. El funcionament d’aquest sistema és un equilibri fràgil entre el lideratge de l’Ajuntament, l’empresa, els treballadors i la ciutadania. I quan la ciutadania va demanar més flexibilitat, jo mateixa ho vaig dir públicament, el juny de 2025: calia flexibilitzar el sistema.
No he compartit ni eslògans, ni entrevistes de membres del govern, però m’he centrat a treballar. M’he dedicat a ser útil. I fruit d’aquesta manera de fer, avui Girona ha iniciat el desplegament del nou model a tots els barris que tenen contenidors intel·ligents, amb:
– un contenidor per a cada fracció,
– i flexibilitat horària total, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana.
Hi ha hagut afectacions col·laterals, com la gestió de les males herbes a la via pública. Avui aquesta situació s’ha redreçat
i s’ha reforçat l’exigència a l’empresa.
I permetin-me acabar amb una reflexió honesta. Ni tot és culpa del contracte, ni tampoc de l’incivisme. Governar és lideratge. Tenir capacitat d’anticipar i d’assumir responsabilitats en situacions crítiques. Gestionar és la prova del cotó; la capacitat de donar resposta als problemes.
Quan parlem de l’estat d’una ciutat, hi ha dos pilars que determinen de manera directa la cohesió social i la confiança col·lectiva: l’accés a l’habitatge i la seguretat. No hi ha projecte de vida possible sense un sostre. Ni convivència sense seguretat.
En matèria d’habitatge, l’Ajuntament té límits competencials, però aquests límits no poden ser mai una excusa per no actuar. Hem impulsat el Pla Local d’Habitatge, amb inversió sostinguda, adquisició d’habitatges, col·laboració amb l’Incasòl i promoció d’habitatge protegit. Paral·lelament, Junts ha exercit pressió política perquè l’Estat i la Generalitat assumeixin la seva responsabilitat, especialment en relació amb la SAREB. Ara bé, no podem construir habitatge per a una ciutat que creix sense criteri. I sense competències en immigració, és impossible ordenar bé aquest creixement.
I convé no oblidar algunes coses. El PSC i la CUP van arribar a un pacte sobre habitatge a Catalunya. Mentre a Barcelona s’apliquen determinades polítiques, aquí a Girona s’ha votat en sentit contrari. Quan la consellera Paneque era regidora va votar en contra de limitar els pisos turístics. Segons la ciutat, les conviccions canvien.
Pel que fa a la seguretat, el pressupost de 2026 —a punt d’aprovar-se— incrementa la partida en un 9,72 % passant de 12,35 milions d’euros a 13,55 milions.
En l’actualitat, l’accés al padró social s’ha reorganitzat des de secretaria general, garantint drets i evitant abusos, i la policia municipal ha dut a terme des de l’octubre 112 inspeccions a domicilis, per garantir drets davant els abusos com per detectar irregularitats. Això ha estat possible per l’increment del nombre d’efectius, una exigència de Junts. També s’ha incrementat el nombre d’efectius.
Entenc que el PSC no farà massa discursos sobre això després que la seva consellera d’Interior hagi reconegut que l’operació Kanpai està desplaçant multireincidents cap a Girona.
Aquest mandat hem inaugurat la comissaria de Santa Eugènia, un projecte gestat durant l’anterior mandat de Junts
i que ha permès que el barri hagi registrat una disminució dels delictes del 17,8% durant l’últim trimestre del 2025.
Ara bé, també cal dir-ho tot: la inauguració s’ha fet sense que l’Estat hagi complert, ni amb el pagament dels 800.000 euros compromesos al BOE, ni amb la dotació de Mossos d’Esquadra.
L’octubre passat va ser un mes especialment complicat: el campament de persones malians a l’estació, on el delegat del Govern espanyol va arribar a dir-me que donéssim un pis a tothom i que la responsabilitat era de l’Ajuntament. Finalment, va ser la Policia Nacional qui va fer el desallotjament, perquè era responsabilitat seva.
També es va actuar a Tomàs Mieres, i a la carretera Barcelona.
En el primer Ple de febrer del Congrés dels Diputats, s’aprovarà la proposta de llei contra la multireincidència impulsada per Junts, que permetrà millorar l’eficàcia davant una situació que genera molta injustícia als barris i molta inseguretat i preocupació entre els gironins i gironines. La seguretat l’hem d’abordar des de la fermesa, la prevenció i la convivència. Sense discursos simplistes ni incendiaris. Reconeixent el problema i aportant solucions.
Per cert, el PSC que denuncia els talls de llum a la Font de la Pólvora: està al cas que juny-juliol de 2025 estava prevista una gran intervenció perquè allà el que hi ha són plantacions de marihuana que s’estenen en d’altres barris, i es va produir una trobada al més alt nivell entre Endesa i la consellera Paneque i es va parar? Si ho saben, es desqualifiquen sols, i si no ho sabien, que els informin els seus dels que passa a la ciutat, i no facin el paper del a trista figura.
No vull acabar sense parlar del Campus de Salut Trueta: cap vot de Junts servirà mai per endarrerir aquest projecte.
És una línia vermella. Perquè és un projecte de país, de salut, de coneixement i d’oportunitats.
Ni tampoc vull deixar passar l’oportunitat per parlar del Pla de Barris al Pont Major, una aposta clara per cosir ciutat i millorar la vida al barri. Mai un alcalde havia tingut un suport de 17 regidors. I sóc molt conscient que aquesta generositat al revés no hagués existit, però governo pels gironins.
Estimo la meva ciutat. Estimem la nostra ciutat.
Acabaré la meva intervenció recordant un periodista que trobo molt a faltar,
Carles Capdevila, que deia: “En temps difícils —i els actuals ho són— l’actitud marca la diferència.”
Aquesta ha estat la meva actitud. I continuarà sent-ho.