Entre el model de ciutat i el “no a tot”: rigor i govern, davant la política del titular
El Ple municipal d’ahir va tornar a posar sobre la taula una dinàmica que preocupa: convertir el debat polític en una successió de titulars partidistes, pensats més per marcar posicions que no pas per defensar l’interès general de la ciutat. Girona necessita debats seriosos, fonamentats i amb mirada llarga, especialment quan parlem d’economia, comerç i model de ciutat. I precisament per això, el debat sobre les botigues de bicicletes va ser un exemple clar del que no hauria de passar. El debat no va sorgir del no-res. Arriba al Ple perquè Guanyem va plantejar públicament limitar aquest tipus d’establiments, una proposta que, des del meu punt de vista, ha estat un error polític greu, un autèntic tret al peu. I quan el PSC presenta posteriorment una moció per intentar corregir-ho, el que veiem no és una reflexió de fons, sinó oportunisme polític. Quan es parla d’economia, de petita i mitjana empresa i de llocs de treball, cal més responsabilitat i menys titulars fàcils. El debat obert per Guanyem ha generat alarmisme i neguit innecessari: al sector, a l’afició ciclista, a les associacions comercials i també a l’hostaleria. I tot plegat a partir d’una proposta sense dades, sense estudis i sense rigor. Les botigues de bicicletes no són cap problema per a Girona. Al contrari. Recuperen locals que feia anys que estaven tancats, generen ocupació, creen activitat econòmica amb valor afegit i no presenten conflictes de convivència. No hi ha cap cas documentat on una botiga de bicicletes hagi fet tancar una fleca, un comerç d’alimentació o una botiga tradicional. La realitat és una altra: els comerços tanquen per manca de relleu generacional i per l’impacte creixent del comerç online. Aquest és el problema estructural, no el sector ciclista. I això no és un relat abstracte, són fets concrets. El Velòdrom va recuperar l’antic Odeon, un local emblemàtic de la ciutat, amb una reforma important i sense conflictes veïnals. Eat Sleep Cycle va ocupar un local tancat per jubilació. Trek Bicycle Girona es va instal·lar en un local sense activitat. Cycles 17001 en un espai que feia mesos que estava tancat. Disset establiments. Cap denúncia. Cap problema de convivència. Cap màfia. Les dades desmunten el relat alarmista. Girona és ciutat de ciclisme perquè hi ha una base social i esportiva real. Parlem de noms propis com Pedro Font, José Antonio Escudero —medallista olímpic—, Carlos Torrent, Trafach o Can Fortià. Parlem de formació professional vinculada a la bicicleta. De colles ciclistes de metges del Trueta, de dones, de clubs de tota mena. Parlem també d’història: una de les primeres agències de viatge especializada en rutes de bicicleta i senderisme de la ciutat la va crear una dona, l’Empar Baqué l’any 1996 projectant la ciutat al món. Des del 2013 l’Eduard Kirchner n’és el responsable treballant per un turisme responsable, desestacionalizat i de proximitat. Aquesta no és una realitat inventada. És Girona tal com és. Les bicicletes no fan soroll de nit, no contaminen i no degraden l’espai públic. Generen economia amb valor afegit. I ho fan també a través d’empreses gironines com Tactic o Megamo, empreses que creuen en la demarcació, hi inverteixen, creen llocs de treball i projecten Girona internacionalment. Aquest és el teixit productiu que cal protegir. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ho va dir clar: no calen més turistes, cal que gastin més. I Girona ja està ben posicionada en cicloturisme. Defensar el sector ciclista no és una qüestió romàntica ni ideològica. És una decisió estratègica. El ciclisme millora la mobilitat, promou hàbits saludables, contribueix al benestar emocional i atrau un turisme respectuós, amb capacitat de despesa i arrelament al territori. Ho saben moltes ciutats que voldrien tenir el posicionament que Girona ja ha aconseguit. De fet, Madrid va intentar endur-se la Sea Otter, un esdeveniment de referència internacional, i jo mateixa vaig defensar que es quedés a Girona perquè creiem en aquest sector i perquè sabem què aporta a la ciutat. Altres ciutats pagarien el que fos per tenir el que nosaltres ja tenim. Algunes ho estan intentant construir ara, amb grans inversions i resultats incerts. Nosaltres no ho podem posar en dubte per debats mal plantejats. Algunes ciutats pagarien el que fos per tenir el que nosaltres ja tenim. I nosaltres què fem? Ho posem en dubte? No. Per això impulsem un nou Pla Estratègic de la Bicicleta. Per això impulsem el Hub d’Innovació Girona Ciclisme i Salut, connectat amb el Campus de Salut Trueta. I davant d’un pla d’usos fet amb un poti-poti de mesures, sense dades ni estudis, diem clarament que així no. Nosaltres hem fet els deures. Hem regulat pisos turístics – el PSC hi va votar en contra-, hem limitat grups per garantir convivència, hem fet campanyes de millora de la circulació ciclista amb el sector. Apostem per un model de ciutat saludable, sostenible i amb criteri. No traslladem al sector ciclista problemes que no li corresponen. Espero que tornem al seny i que adoptem mesures útils i necessàries. Les mateixes que PSC, Junts i ERC han defensat a Barcelona i que nosaltres defensem a Girona. Si realment volem parlar d’ordenar usos comercials, el debat honest és un altre. Parlem de supermercats 24 hores, de botigues de carcasses de mòbil o de negocis d’ungles, on sí que cal posar el focus en la seguretat, la convivència i el compliment estricte de la legalitat. Ordenar vol dir garantir que cada establiment faci exactament l’activitat per la qual té llicència, sense usos encoberts ni pràctiques fora de normativa. Això és protegir el veïnat i l’espai públic, sense criminalitzar sectors sencers, però sense mirar cap a una altra banda. Aquest és el debat que cal: rigor, dades i decisions útils per a la ciutat. Tot el que se’n desvia, és política feta només per fer soroll, política de titular, no de govern. I és precisament on s’instal·len els del “no a tot”, els que no tenen cap proposta saludable, sostenible ni de qualitat per a la ciutat, però que posen en dubte allò que funciona. Les
Governar amb visió de futur i responsabilitat. Ple sobre l’estat de la ciutat
Avui celebrem aquest Ple a petició del PSC. I crec sincerament que és una oportunitat. Les darreres setmanes, Girona ha viscut situacions d’emergència. Una apagada elèctrica i una llevantada que va afectar comerços, carrers i activitat econòmica. L’Ajuntament hi va ser. Al carrer, amb criteri i decisions immediates. Vam prendre decisions i ens vaig moure per la ciutat al llarg de tot el dia, explicant als comerços, a les persones vulnerables quines recomanacions i quines decisions havíem pres. L’estat d’una ciutat, i d’un país, no només mesura quan tot va bé, sinó en les situacions d’emergència, quan tot falla. Hi vam ser. Girona és una ciutat que creix, A 1 de gener de 2023, tenia 102.666 persones empadronades. A 1 de gener de 2025, 109.293. Més de 6.627 gironins en tres anys. Els ajuntaments gestionem aquest increment sense disposar del finançament necessari. Com pretenen seguir creixent i arribar a la Catalunya dels 10 M€? Prou eslògans buits. Fa uns dies el president de la Diputació de Girona va fer públiques dades del Ministeri de Finances, segons les quals: els ajuntaments tenen 45.000 milions d’euros bloquejats als comptes bancaris. La clau per desbloquejar aquests milions i acabar amb l’ofegament dels ajuntaments no és aquí, és a Madrid. Som a les portes d’aprovar el tercer pressupost del mandat. Un exercici de responsabilitat davant aquest context complicat. Hem congelat l’IBI i impulsat bonificacions pensades per l’activitat econòmica, els joves i la sostenibilitat. Des del primer dia he treballat per preparar la ciutat perquè sigui viable socialment, econòmicament i humanament. Girona no es pot resignar a ser una ciutat on la gent es forma, però marxa. On treballar no garanteix poder-hi viure. Per això ha fet una aposta decidida per la innovació. No com un eslògan, sinó com una política estructural. Avui disposem de la única palanca de finançament d’aquestes característiques en un ajuntament, pensada per a joves emprenedors: un fons de 5 milions d’euros en quatre anys per impulsar projectes innovadors, retenir talent i generar activitat econòmica de valor afegit. Per crear millors feines i millors sous. Capacitat de gestió i visió pel present i futur dels gironins en un context de crisi econòmica, d’incertesa i de pressió sobre les famílies, hem activat eines reals al servei de l’economia i dels gironins. Perquè, al final, tot es resumeix en: feina, habitatge i projecte de vida. La promoció econòmica i la defensa del model existent a Girona és un dels grans motius pels quals formo part d’aquest govern. Perquè no entenc una ciutat que renunciï al seu comerç, ni una economia local que perdi identitat. Hem invertit més de 900.000 euros al Mercat del Lleó i a Mercagirona. Hem agilitzat l’accés de les associacions de comerciants a les subvencions municipals i hem augmentat el seu pressupost. Reduint burocràcia i simplificant procediments. Que han fet possible, per exemple, el renaixement de l’associació de comerciants de Sant Narcís. Vam superar amb innovació i planificació un Temps de Flors marcat per la sequera, una situació extraordinàriament complexa i vam liderar el retorn de la Diada de Sant Jordi a la plaça Catalunya, amb la complicitat dels gremis de llibreters. Finalment, vull parlar de turisme. Vaig impulsar la necessitat de limitar els grups turístics, de regular l’ús de megàfons i de mantenir una relació estreta amb les associacions de guies turístics. Perquè aposto —i apostem— per un turisme de qualitat, equilibrat i compatible amb la vida quotidiana de la ciutat. Ni turisme d’aparador, ni turismofòbia. En la neteja i la gestió dels residus ho dic amb claredat: hi ha marge de millora. Però cal explicar el context, les decisions preses i com s’ha governat aquesta dificultat. El contracte que s’està desplegant avui va ser aprovat el 29 de juliol de 2022, en un context polític molt diferent. Sense una majoria àmplia al plenari i amb una oposició molt dura. Girona va ser la primera gran ciutat de Catalunya a iniciar aquest procés. I ser els primers té costos. Entre el disseny del contracte i la seva implementació, la ciutat ha canviat. I això s’ha explicat poc. A gener de 2022 hi havia 102.666 persones empadronades. i a gener de 2025, avui en som 109.293 habitants. Un 6,5 %. Més de 7.000 persones. Això ha impactat moltíssim. I també és cert que l’empresa adjudicatària va iniciar el desplegament sense haver fet prou bé els deures. El gener de 2025 vaig dir que calia un comitè de crisi amb reunions setmanals i fins i tot diàries per sortir de l’atzucac. I vaig redactar la proposta del quadre de comandament i em vaig sumar a totes les reunions. Al febrer i març vaig defensar que la flexibilització s’havia de fer abans de l’estiu. Se’m va dir que no era possible, després que potser al setembre o a l’octubre. Vaig buscar assessorament extern de primer nivell i vam avançar en paral·lel: millores al carrer i estratègia jurídica als despatxos. Vaig dir que calia portar-ho al Ple el 28 de juliol, sí o sí. I ho vam aconseguir. Avui, la qualitat del reciclatge ha augmentat. El porta a porta se situa al voltant del 92 %, els contenidors intel·ligents al 58% (8 punts més que l’any abans) Això ha requerit —i requereix— molta feina de carrer i molta constància. Com deia hi ha marge de millora, sobretot pel que fa a la recollida comercial i al control dels sorolls. El funcionament d’aquest sistema és un equilibri fràgil entre el lideratge de l’Ajuntament, l’empresa, els treballadors i la ciutadania. I quan la ciutadania va demanar més flexibilitat, jo mateixa ho vaig dir públicament, el juny de 2025: calia flexibilitzar el sistema. No he compartit ni eslògans, ni entrevistes de membres del govern, però m’he centrat a treballar. M’he dedicat a ser útil. I fruit d’aquesta manera de fer, avui Girona ha iniciat el desplegament del nou model a tots els barris que tenen contenidors intel·ligents, amb: – un contenidor per a cada fracció, – i flexibilitat horària total, 24 hores al dia, 7
Posar paraules al dolor: Girona i la política de cuidar
Hi ha decisions polítiques que no neixen de la teoria ni de l’agenda institucional. Neixen d’una experiència compartida de fragilitat. D’haver vist massa vegades com el patiment emocional queda fora del debat públic, com si fos una qüestió privada, íntima, que cadascú ha de gestionar com pugui. El II Congrés de Benestar Emocional de Girona neix d’aquesta incomoditat. I també d’una convicció profunda: cuidar no pot continuar sent invisible. Quan vaig decidir crear la primera regidoria de Benestar Emocional del país, a Girona, no ho vaig fer per innovar en titulars, sinó per assumir una realitat que ja era evident als carrers, a les escoles, a les famílies i als serveis socials. Hi ha una fatiga emocional col·lectiva que no es resol amb consells ràpids ni amb solucions individuals. Cal mirar-la de cara. Cal assumir-la políticament. La segona edició del Congrés de Benestar Emocional ha estat un pas més en aquesta direcció. El primer dia va posar sobre la taula veus diverses però complementàries, capaces de parlar del malestar contemporani amb rigor, però també amb humanitat. Ponents com la Joana Frigolé, amb una mirada valenta sobre el patiment psíquic i els seus silencis, o l’Ester Casademont, aportant reflexió sobre els límits, la cura i la necessitat de repensar com acompanyem emocionalment, van contribuir a construir un relat compartit: no estem davant d’excepcions, sinó davant d’un fenomen estructural. No es va parlar només de salut mental en termes clínics. Es va parlar de pressió social, de culpa, de l’exigència constant de rendir, de ser forts, de no fallar. De joves que viuen amb una motxilla emocional massa pesada. D’adults que sostenen sense espai per caure. I d’un sistema que sovint arriba tard. En aquest context, l’Espai Cura Miren Franch ha esdevingut un dels eixos més potents i més incòmodes del congrés. Posar nom a aquest espai no és anecdòtic. És una decisió conscient. Miren Franch representa totes aquelles vides que travessen la malaltia, el dolor i la pèrdua, i totes les mares i famílies que cuiden fins al límit, sovint en silenci. Aquest espai no busca explicar una història concreta, sinó reconèixer una realitat massa estesa: cuidar desgasta, esgota i transforma. I no pot continuar sent una tasca solitària. L’Espai Cura Miren Franch és un espai de respecte, però també de denúncia. De denúncia d’un sistema que no sempre acompanya prou, que delega massa sovint la responsabilitat emocional en l’àmbit privat, especialment en les dones. I és aquí on el congrés fa el salt polític: cuidar no és només un valor moral, és una responsabilitat col·lectiva que ha de tenir resposta pública. La segona jornada del congrés havia de continuar aprofundint en aquest debat, escoltant més testimonis i compartint experiències. La llevantada que va afectar la ciutat va obligar a suspendre les activitats previstes. Va ser una decisió difícil, però coherent amb el missatge que travessa tot el congrés: cuidar també és saber aturar-se, prioritzar la seguretat i assumir que no tot depèn de la voluntat. El contingut no desapareix. El compromís tampoc. El II Congrés de Benestar Emocional no tanca cap procés. Al contrari. Consolida una mirada de ciutat que entén que el benestar emocional no és un luxe, ni una moda, ni una qüestió individual. És un dret. I com a dret, exigeix polítiques valentes, recursos, continuïtat i una voluntat clara de no mirar cap a una altra banda. Girona ha decidit fer aquest pas. Posar el benestar emocional al centre. Assumir que cuidar també és governar. I entendre que una ciutat només pot avançar de veritat quan és capaç de sostenir les seves fragilitats. Aquesta és la revolució de cuidar. I és profundament política.
Cap veí ha de viure amb por. La seguretat és una prioritat, no una opció
Avui he volgut comparèixer al carrer Tomàs Mieres, un dels punts més sensibles de la ciutat en matèria de seguretat, per explicar els compromisos de Junts per enfortir la seguretat a Girona. Cap veí ni veïna ha de viure amb por al costat de casa seva. Girona no pot ser un refugi per a delinqüents multireincidents. Per això, he deixat clar que els sis vots de Junts als pressupostos municipals del 2026 estaran condicionats a un increment substancial de la partida de seguretat, amb tres objectius concrets: Reforçar la comissaria del carrer Bacià, millorant-ne tant les instal·lacions com els sistemes tecnològics. Dotar de més recursos la Policia Municipal i continuar augmentant-ne els efectius. Incorporar noves eines tecnològiques que ajudin a prevenir i combatre la delinqüència. També he remarcat que cal recuperar el control del padró des de la Secretaria General de l’Ajuntament, per poder actuar amb més rapidesa davant el frau i, si cal, traslladar els casos a la Fiscalia.La millor garantia dels drets és lluitar contra l’abús i el frau, i això només és possible amb una administració àgil i valenta. Gràcies a la feina de la diputada Marta Madrenas, el Govern espanyol s’ha compromès a donar accés a la Policia Municipal de Girona a la base de dades de delinqüents multireincidents. La nostra policia està preparada per utilitzar aquesta eina i sumar-se a la lluita contra la multireincidència.A Girona hi ha d’haver tolerància zero amb la inseguretat. Vull expressar també el meu rebuig total a les declaracions de la consellera d’Interior, Núria Parlon, que la setmana passada va admetre que la pressió policial a Barcelona ha desplaçat delinqüents a Girona.La seguretat de Barcelona no pot anar en detriment de la seguretat de Girona. Aquestes declaracions són inadmissibles i exigeixo que la consellera comparegui al Parlament per donar explicacions. Finalment, denuncio l’incompliment del Govern espanyol, que encara no ha pagat els 800.000 euros compromesos als Pressupostos Generals de l’Estat des del 2020 per a la comissaria de Can Burrassó.Des de Junts defensem els interessos dels gironins. El PSC també hauria de fer-ho, en lloc de girar l’esquena a la ciutat. La seguretat és un dret bàsic i una prioritat de ciutat. Continuarem treballant perquè Girona sigui un lloc segur, ordenat i amb convivència. Gemma Geis i Carreras Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics
“La revolució de cuidar”: en marxa el segon Congrés de Benestar Emocional
Hi ha revolucions que no es fan amb pancartes ni a cop de titular. N’hi ha que neixen en silenci, en la quotidianitat, en el gest invisible de qui sosté el món mentre el món no mira. Cuidar, cuidar-se, cuidar-nos. L’acte més revolucionari del nostre temps. I a Girona hem decidit posar-lo al centre. El pròxim gener celebrarem la segona edició del Congrés de Benestar Emocional. I ho farem amb una nova declaració d’intencions: “La revolució de cuidar.” Més que un lema, és una manera d’entendre la política i la vida. És el compromís d’una ciutat que decideix mirar als ulls les seves vulnerabilitats i convertir-les en força col·lectiva. La primera edició, aquest gener passat, va obrir un camí. Amb el lema “Trencant tabús”, el congrés va posar paraules al que sovint costa dir: l’ansietat, la soledat, el suïcidi, la por, la pressió que ens ofega. L’acollida va ser extraordinària, i en vam aprendre una lliçó clau: només si parlem clar podem començar a transformar de veritat. La idea de fer aquest congrés és una aposta molt personal que neix del meu compromís profund amb una idea de ciutat que posa les persones al centre. Un compromís que va trobar la complicitat d’un grup de dones fortes, sensibles, professionals i amb una visió del servei públic transformadora. Dones que han entès que parlar de benestar emocional és parlar de drets col·lectius, d’igualtat, de condicions de vida i de justícia. I que fer-ho des de les institucions no només és possible, sinó que és urgent. Les dones fa massa temps que sostenim la vida des de l’ombra. I ja n’hi ha prou. Aquesta revolució no va de delegar més, sinó de reconèixer i redistribuir les cures. De trencar el silenci que envolta l’esgotament, la soledat, la sobrecàrrega. La por. D’obrir espais per dir-nos: “no estem soles”, i per construir plegades una altra manera de viure, més justa, més habitable. Quan parlem de cures parlem de temps, de salut, de reconeixement. Però també de desigualtat estructural. Les dones continuem assumint la major part de les tasques de cura –siguin visibles o invisibles, remunerades o no– i això condiciona les nostres trajectòries vitals, laborals i emocionals. I tot i que és cert que hi ha homes que s’hi impliquen, el desequilibri encara és massa gran. Aquesta revolució vol posar llum a aquesta injustícia i fer de la política una eina per transformar-la. No volem un sistema que ens demani resiliència infinita, ni que ens reconegui que som fortes. Volem una societat que reparteixi millor la responsabilitat de sostenir la vida. Aquesta és la revolució que proposem: una revolució que escolta, que dignifica, que fa justícia. I no la podem fer les dones soles. Fer del benestar emocional una prioritat col·lectiva també vol dir trencar mandats masculins que ofeguen, obrir espais nous de corresponsabilitat i avançar plegats cap a una societat més justa i habitable. Aquest model que hem començat a construir des de Girona ha estat reconegut fa pocs dies. La Fundació Pi i Sunyer i la Federació de Municipis de Catalunya han distingit tres accions que neixen de la Regidoria de Benestar Emocional –la primera d’aquest tipus a tot Catalunya– com a exemples de bones pràctiques innovadores i transformadores. Aquestes tres accions són aquest congrés pioner, els Espais Calma, que donen suport emocional a les persones neurodivergents a peu de carrer en actes multitudinaris, i el Dinder Club, una proposta pensada per reduir la soledat no desitjada amb empatia i creativitat. Aquest triple reconeixement confirma que posar la vida al centre dona resultats, i que el camí de cuidar no només és necessari, sinó eficaç. A Girona cuidem des del reconeixement, des de la proximitat, des del gest que acompanya. I també des de les polítiques públiques. El Congrés de Benestar Emocional no és només un esdeveniment. És una aposta. Una invitació col·lectiva a posar el benestar emocional al centre. El 19 i 20 de gener de l’any que ve us esperem al Palau Firal per viure, sentir i compartir aquesta revolució silenciosa però poderosa que hem decidit iniciar: la revolució de cuidar. Participeu. Formeu part d’aquesta ciutat que posa les persones i el benestar emocional al centre. Perquè cuidar no pot esperar. I aquesta revolució, tampoc. Gemma Geis i Carreras Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics