Hi ha revolucions que no es fan amb pancartes ni a cop de titular. N’hi ha que neixen en silenci, en la quotidianitat, en el gest invisible de qui sosté el món mentre el món no mira. Cuidar, cuidar-se, cuidar-nos. L’acte més revolucionari del nostre temps. I a Girona hem decidit posar-lo al centre. El pròxim gener celebrarem la segona edició del Congrés de Benestar Emocional. I ho farem amb una nova declaració d’intencions: “La revolució de cuidar.” Més que un lema, és una manera d’entendre la política i la vida. És el compromís d’una ciutat que decideix mirar als ulls les seves vulnerabilitats i convertir-les en força col·lectiva. La primera edició, aquest gener passat, va obrir un camí. Amb el lema “Trencant tabús”, el congrés va posar paraules al que sovint costa dir: l’ansietat, la soledat, el suïcidi, la por, la pressió que ens ofega. L’acollida va ser extraordinària, i en vam aprendre una lliçó clau: només si parlem clar podem començar a transformar de veritat.
La idea de fer aquest congrés és una aposta molt personal que neix del meu compromís profund amb una idea de ciutat que posa les persones al centre. Un compromís que va trobar la complicitat d’un grup de dones fortes, sensibles, professionals i amb una visió del servei públic transformadora. Dones que han entès que parlar de benestar emocional és parlar de drets col·lectius, d’igualtat, de condicions de vida i de justícia. I que fer-ho des de les institucions no només és possible, sinó que és urgent. Les dones fa massa temps que sostenim la vida des de l’ombra. I ja n’hi ha prou. Aquesta revolució no va de delegar més, sinó de reconèixer i redistribuir les cures. De trencar el silenci que envolta l’esgotament, la soledat, la sobrecàrrega. La por. D’obrir espais per dir-nos: “no estem soles”, i per construir plegades una altra manera de viure, més justa, més habitable. Quan parlem de cures parlem de temps, de salut, de reconeixement. Però també de desigualtat estructural. Les dones continuem assumint la major part de les tasques de cura –siguin visibles o invisibles, remunerades o no– i això condiciona les nostres trajectòries vitals, laborals i emocionals. I tot i que és cert que hi ha homes que s’hi impliquen, el desequilibri encara és massa gran. Aquesta revolució vol posar llum a aquesta injustícia i fer de la política una eina per transformar-la. No volem un sistema que ens demani resiliència infinita, ni que ens reconegui que som fortes. Volem una societat que reparteixi millor la responsabilitat de sostenir la vida. Aquesta és la revolució que proposem: una revolució que escolta, que dignifica, que fa justícia. I no la podem fer les dones soles. Fer del benestar emocional una prioritat col·lectiva també vol dir trencar mandats masculins que ofeguen, obrir espais nous de corresponsabilitat i avançar plegats cap a una societat més justa i habitable.
Aquest model que hem començat a construir des de Girona ha estat reconegut fa pocs dies. La Fundació Pi i Sunyer i la Federació de Municipis de Catalunya han distingit tres accions que neixen de la Regidoria de Benestar Emocional –la primera d’aquest tipus a tot Catalunya– com a exemples de bones pràctiques innovadores i transformadores. Aquestes tres accions són aquest congrés pioner, els Espais Calma, que donen suport emocional a les persones neurodivergents a peu de carrer en actes multitudinaris, i el Dinder Club, una proposta pensada per reduir la soledat no desitjada amb empatia i creativitat. Aquest triple reconeixement confirma que posar la vida al centre dona resultats, i que el camí de cuidar no només és necessari, sinó eficaç.
A Girona cuidem des del reconeixement, des de la proximitat, des del gest que acompanya. I també des de les polítiques públiques. El Congrés de Benestar Emocional no és només un esdeveniment. És una aposta. Una invitació col·lectiva a posar el benestar emocional al centre. El 19 i 20 de gener de l’any que ve us esperem al Palau Firal per viure, sentir i compartir aquesta revolució silenciosa però poderosa que hem decidit iniciar: la revolució de cuidar. Participeu. Formeu part d’aquesta ciutat que posa les persones i el benestar emocional al centre. Perquè cuidar no pot esperar. I aquesta revolució, tampoc.
Gemma Geis i Carreras
Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics