El Ple municipal d’ahir va tornar a posar sobre la taula una dinàmica que preocupa: convertir el debat polític en una successió de titulars partidistes, pensats més per marcar posicions que no pas per defensar l’interès general de la ciutat. Girona necessita debats seriosos, fonamentats i amb mirada llarga, especialment quan parlem d’economia, comerç i model de ciutat. I precisament per això, el debat sobre les botigues de bicicletes va ser un exemple clar del que no hauria de passar.
El debat no va sorgir del no-res. Arriba al Ple perquè Guanyem va plantejar públicament limitar aquest tipus d’establiments, una proposta que, des del meu punt de vista, ha estat un error polític greu, un autèntic tret al peu. I quan el PSC presenta posteriorment una moció per intentar corregir-ho, el que veiem no és una reflexió de fons, sinó oportunisme polític.
Quan es parla d’economia, de petita i mitjana empresa i de llocs de treball, cal més responsabilitat i menys titulars fàcils. El debat obert per Guanyem ha generat alarmisme i neguit innecessari: al sector, a l’afició ciclista, a les associacions comercials i també a l’hostaleria. I tot plegat a partir d’una proposta sense dades, sense estudis i sense rigor.
Les botigues de bicicletes no són cap problema per a Girona. Al contrari. Recuperen locals que feia anys que estaven tancats, generen ocupació, creen activitat econòmica amb valor afegit i no presenten conflictes de convivència. No hi ha cap cas documentat on una botiga de bicicletes hagi fet tancar una fleca, un comerç d’alimentació o una botiga tradicional. La realitat és una altra: els comerços tanquen per manca de relleu generacional i per l’impacte creixent del comerç online. Aquest és el problema estructural, no el sector ciclista.
I això no és un relat abstracte, són fets concrets. El Velòdrom va recuperar l’antic Odeon, un local emblemàtic de la ciutat, amb una reforma important i sense conflictes veïnals. Eat Sleep Cycle va ocupar un local tancat per jubilació. Trek Bicycle Girona es va instal·lar en un local sense activitat. Cycles 17001 en un espai que feia mesos que estava tancat. Disset establiments. Cap denúncia. Cap problema de convivència. Cap màfia. Les dades desmunten el relat alarmista.
Girona és ciutat de ciclisme perquè hi ha una base social i esportiva real. Parlem de noms propis com Pedro Font, José Antonio Escudero —medallista olímpic—, Carlos Torrent, Trafach o Can Fortià. Parlem de formació professional vinculada a la bicicleta. De colles ciclistes de metges del Trueta, de dones, de clubs de tota mena. Parlem també d’història: una de les primeres agències de viatge especializada en rutes de bicicleta i senderisme de la ciutat la va crear una dona, l’Empar Baqué l’any 1996 projectant la ciutat al món. Des del 2013 l’Eduard Kirchner n’és el responsable treballant per un turisme responsable, desestacionalizat i de proximitat. Aquesta no és una realitat inventada. És Girona tal com és.
Les bicicletes no fan soroll de nit, no contaminen i no degraden l’espai públic. Generen economia amb valor afegit. I ho fan també a través d’empreses gironines com Tactic o Megamo, empreses que creuen en la demarcació, hi inverteixen, creen llocs de treball i projecten Girona internacionalment. Aquest és el teixit productiu que cal protegir.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, ho va dir clar: no calen més turistes, cal que gastin més. I Girona ja està ben posicionada en cicloturisme.
Defensar el sector ciclista no és una qüestió romàntica ni ideològica. És una decisió estratègica. El ciclisme millora la mobilitat, promou hàbits saludables, contribueix al benestar emocional i atrau un turisme respectuós, amb capacitat de despesa i arrelament al territori. Ho saben moltes ciutats que voldrien tenir el posicionament que Girona ja ha aconseguit. De fet, Madrid va intentar endur-se la Sea Otter, un esdeveniment de referència internacional, i jo mateixa vaig defensar que es quedés a Girona perquè creiem en aquest sector i perquè sabem què aporta a la ciutat. Altres ciutats pagarien el que fos per tenir el que nosaltres ja tenim. Algunes ho estan intentant construir ara, amb grans inversions i resultats incerts. Nosaltres no ho podem posar en dubte per debats mal plantejats.
Algunes ciutats pagarien el que fos per tenir el que nosaltres ja tenim. I nosaltres què fem? Ho posem en dubte? No. Per això impulsem un nou Pla Estratègic de la Bicicleta. Per això impulsem el Hub d’Innovació Girona Ciclisme i Salut, connectat amb el Campus de Salut Trueta. I davant d’un pla d’usos fet amb un poti-poti de mesures, sense dades ni estudis, diem clarament que així no.
Nosaltres hem fet els deures. Hem regulat pisos turístics – el PSC hi va votar en contra-, hem limitat grups per garantir convivència, hem fet campanyes de millora de la circulació ciclista amb el sector. Apostem per un model de ciutat saludable, sostenible i amb criteri. No traslladem al sector ciclista problemes que no li corresponen.
Espero que tornem al seny i que adoptem mesures útils i necessàries. Les mateixes que PSC, Junts i ERC han defensat a Barcelona i que nosaltres defensem a Girona. Si realment volem parlar d’ordenar usos comercials, el debat honest és un altre. Parlem de supermercats 24 hores, de botigues de carcasses de mòbil o de negocis d’ungles, on sí que cal posar el focus en la seguretat, la convivència i el compliment estricte de la legalitat. Ordenar vol dir garantir que cada establiment faci exactament l’activitat per la qual té llicència, sense usos encoberts ni pràctiques fora de normativa. Això és protegir el veïnat i l’espai públic, sense criminalitzar sectors sencers, però sense mirar cap a una altra banda.
Aquest és el debat que cal: rigor, dades i decisions útils per a la ciutat. Tot el que se’n desvia, és política feta només per fer soroll, política de titular, no de govern. I és precisament on s’instal·len els del “no a tot”, els que no tenen cap proposta saludable, sostenible ni de qualitat per a la ciutat, però que posen en dubte allò que funciona.
Les bicicletes no són el problema. Són una oportunitat. I governar també vol dir saber defensar-ho, sense complexos. I m’agradaria acabar refordant-los una dada: segons l’Associació Comertia, per culpa de la crisi de Rodalies i el caos de mobilitat, les empreses familiars del comerç han patit fins a un 42% de caiguda de vendes.
Aquest és el problema real. No les bicicletes.