Posar paraules al dolor: Girona i la política de cuidar
Hi ha decisions polítiques que no neixen de la teoria ni de l’agenda institucional. Neixen d’una experiència compartida de fragilitat. D’haver vist massa vegades com el patiment emocional queda fora del debat públic, com si fos una qüestió privada, íntima, que cadascú ha de gestionar com pugui. El II Congrés de Benestar Emocional de Girona neix d’aquesta incomoditat. I també d’una convicció profunda: cuidar no pot continuar sent invisible. Quan vaig decidir crear la primera regidoria de Benestar Emocional del país, a Girona, no ho vaig fer per innovar en titulars, sinó per assumir una realitat que ja era evident als carrers, a les escoles, a les famílies i als serveis socials. Hi ha una fatiga emocional col·lectiva que no es resol amb consells ràpids ni amb solucions individuals. Cal mirar-la de cara. Cal assumir-la políticament. La segona edició del Congrés de Benestar Emocional ha estat un pas més en aquesta direcció. El primer dia va posar sobre la taula veus diverses però complementàries, capaces de parlar del malestar contemporani amb rigor, però també amb humanitat. Ponents com la Joana Frigolé, amb una mirada valenta sobre el patiment psíquic i els seus silencis, o l’Ester Casademont, aportant reflexió sobre els límits, la cura i la necessitat de repensar com acompanyem emocionalment, van contribuir a construir un relat compartit: no estem davant d’excepcions, sinó davant d’un fenomen estructural. No es va parlar només de salut mental en termes clínics. Es va parlar de pressió social, de culpa, de l’exigència constant de rendir, de ser forts, de no fallar. De joves que viuen amb una motxilla emocional massa pesada. D’adults que sostenen sense espai per caure. I d’un sistema que sovint arriba tard. En aquest context, l’Espai Cura Miren Franch ha esdevingut un dels eixos més potents i més incòmodes del congrés. Posar nom a aquest espai no és anecdòtic. És una decisió conscient. Miren Franch representa totes aquelles vides que travessen la malaltia, el dolor i la pèrdua, i totes les mares i famílies que cuiden fins al límit, sovint en silenci. Aquest espai no busca explicar una història concreta, sinó reconèixer una realitat massa estesa: cuidar desgasta, esgota i transforma. I no pot continuar sent una tasca solitària. L’Espai Cura Miren Franch és un espai de respecte, però també de denúncia. De denúncia d’un sistema que no sempre acompanya prou, que delega massa sovint la responsabilitat emocional en l’àmbit privat, especialment en les dones. I és aquí on el congrés fa el salt polític: cuidar no és només un valor moral, és una responsabilitat col·lectiva que ha de tenir resposta pública. La segona jornada del congrés havia de continuar aprofundint en aquest debat, escoltant més testimonis i compartint experiències. La llevantada que va afectar la ciutat va obligar a suspendre les activitats previstes. Va ser una decisió difícil, però coherent amb el missatge que travessa tot el congrés: cuidar també és saber aturar-se, prioritzar la seguretat i assumir que no tot depèn de la voluntat. El contingut no desapareix. El compromís tampoc. El II Congrés de Benestar Emocional no tanca cap procés. Al contrari. Consolida una mirada de ciutat que entén que el benestar emocional no és un luxe, ni una moda, ni una qüestió individual. És un dret. I com a dret, exigeix polítiques valentes, recursos, continuïtat i una voluntat clara de no mirar cap a una altra banda. Girona ha decidit fer aquest pas. Posar el benestar emocional al centre. Assumir que cuidar també és governar. I entendre que una ciutat només pot avançar de veritat quan és capaç de sostenir les seves fragilitats. Aquesta és la revolució de cuidar. I és profundament política.
Cap veí ha de viure amb por. La seguretat és una prioritat, no una opció
Avui he volgut comparèixer al carrer Tomàs Mieres, un dels punts més sensibles de la ciutat en matèria de seguretat, per explicar els compromisos de Junts per enfortir la seguretat a Girona. Cap veí ni veïna ha de viure amb por al costat de casa seva. Girona no pot ser un refugi per a delinqüents multireincidents. Per això, he deixat clar que els sis vots de Junts als pressupostos municipals del 2026 estaran condicionats a un increment substancial de la partida de seguretat, amb tres objectius concrets: Reforçar la comissaria del carrer Bacià, millorant-ne tant les instal·lacions com els sistemes tecnològics. Dotar de més recursos la Policia Municipal i continuar augmentant-ne els efectius. Incorporar noves eines tecnològiques que ajudin a prevenir i combatre la delinqüència. També he remarcat que cal recuperar el control del padró des de la Secretaria General de l’Ajuntament, per poder actuar amb més rapidesa davant el frau i, si cal, traslladar els casos a la Fiscalia.La millor garantia dels drets és lluitar contra l’abús i el frau, i això només és possible amb una administració àgil i valenta. Gràcies a la feina de la diputada Marta Madrenas, el Govern espanyol s’ha compromès a donar accés a la Policia Municipal de Girona a la base de dades de delinqüents multireincidents. La nostra policia està preparada per utilitzar aquesta eina i sumar-se a la lluita contra la multireincidència.A Girona hi ha d’haver tolerància zero amb la inseguretat. Vull expressar també el meu rebuig total a les declaracions de la consellera d’Interior, Núria Parlon, que la setmana passada va admetre que la pressió policial a Barcelona ha desplaçat delinqüents a Girona.La seguretat de Barcelona no pot anar en detriment de la seguretat de Girona. Aquestes declaracions són inadmissibles i exigeixo que la consellera comparegui al Parlament per donar explicacions. Finalment, denuncio l’incompliment del Govern espanyol, que encara no ha pagat els 800.000 euros compromesos als Pressupostos Generals de l’Estat des del 2020 per a la comissaria de Can Burrassó.Des de Junts defensem els interessos dels gironins. El PSC també hauria de fer-ho, en lloc de girar l’esquena a la ciutat. La seguretat és un dret bàsic i una prioritat de ciutat. Continuarem treballant perquè Girona sigui un lloc segur, ordenat i amb convivència. Gemma Geis i Carreras Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics
“La revolució de cuidar”: en marxa el segon Congrés de Benestar Emocional
Hi ha revolucions que no es fan amb pancartes ni a cop de titular. N’hi ha que neixen en silenci, en la quotidianitat, en el gest invisible de qui sosté el món mentre el món no mira. Cuidar, cuidar-se, cuidar-nos. L’acte més revolucionari del nostre temps. I a Girona hem decidit posar-lo al centre. El pròxim gener celebrarem la segona edició del Congrés de Benestar Emocional. I ho farem amb una nova declaració d’intencions: “La revolució de cuidar.” Més que un lema, és una manera d’entendre la política i la vida. És el compromís d’una ciutat que decideix mirar als ulls les seves vulnerabilitats i convertir-les en força col·lectiva. La primera edició, aquest gener passat, va obrir un camí. Amb el lema “Trencant tabús”, el congrés va posar paraules al que sovint costa dir: l’ansietat, la soledat, el suïcidi, la por, la pressió que ens ofega. L’acollida va ser extraordinària, i en vam aprendre una lliçó clau: només si parlem clar podem començar a transformar de veritat. La idea de fer aquest congrés és una aposta molt personal que neix del meu compromís profund amb una idea de ciutat que posa les persones al centre. Un compromís que va trobar la complicitat d’un grup de dones fortes, sensibles, professionals i amb una visió del servei públic transformadora. Dones que han entès que parlar de benestar emocional és parlar de drets col·lectius, d’igualtat, de condicions de vida i de justícia. I que fer-ho des de les institucions no només és possible, sinó que és urgent. Les dones fa massa temps que sostenim la vida des de l’ombra. I ja n’hi ha prou. Aquesta revolució no va de delegar més, sinó de reconèixer i redistribuir les cures. De trencar el silenci que envolta l’esgotament, la soledat, la sobrecàrrega. La por. D’obrir espais per dir-nos: “no estem soles”, i per construir plegades una altra manera de viure, més justa, més habitable. Quan parlem de cures parlem de temps, de salut, de reconeixement. Però també de desigualtat estructural. Les dones continuem assumint la major part de les tasques de cura –siguin visibles o invisibles, remunerades o no– i això condiciona les nostres trajectòries vitals, laborals i emocionals. I tot i que és cert que hi ha homes que s’hi impliquen, el desequilibri encara és massa gran. Aquesta revolució vol posar llum a aquesta injustícia i fer de la política una eina per transformar-la. No volem un sistema que ens demani resiliència infinita, ni que ens reconegui que som fortes. Volem una societat que reparteixi millor la responsabilitat de sostenir la vida. Aquesta és la revolució que proposem: una revolució que escolta, que dignifica, que fa justícia. I no la podem fer les dones soles. Fer del benestar emocional una prioritat col·lectiva també vol dir trencar mandats masculins que ofeguen, obrir espais nous de corresponsabilitat i avançar plegats cap a una societat més justa i habitable. Aquest model que hem començat a construir des de Girona ha estat reconegut fa pocs dies. La Fundació Pi i Sunyer i la Federació de Municipis de Catalunya han distingit tres accions que neixen de la Regidoria de Benestar Emocional –la primera d’aquest tipus a tot Catalunya– com a exemples de bones pràctiques innovadores i transformadores. Aquestes tres accions són aquest congrés pioner, els Espais Calma, que donen suport emocional a les persones neurodivergents a peu de carrer en actes multitudinaris, i el Dinder Club, una proposta pensada per reduir la soledat no desitjada amb empatia i creativitat. Aquest triple reconeixement confirma que posar la vida al centre dona resultats, i que el camí de cuidar no només és necessari, sinó eficaç. A Girona cuidem des del reconeixement, des de la proximitat, des del gest que acompanya. I també des de les polítiques públiques. El Congrés de Benestar Emocional no és només un esdeveniment. És una aposta. Una invitació col·lectiva a posar el benestar emocional al centre. El 19 i 20 de gener de l’any que ve us esperem al Palau Firal per viure, sentir i compartir aquesta revolució silenciosa però poderosa que hem decidit iniciar: la revolució de cuidar. Participeu. Formeu part d’aquesta ciutat que posa les persones i el benestar emocional al centre. Perquè cuidar no pot esperar. I aquesta revolució, tampoc. Gemma Geis i Carreras Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics
Carta oberta a la ciutadania sobre els canvis en la gestió de residus
M’adreço a vosaltres perquè el pròxim 28 de juliol aprovarem una modificació estratègica del contracte de recollida de residus i crec que és el meu deure explicar-vos per què la fem, què canvia i quin ha estat el meu compromís per fer-ho possible. Soc plenament conscient que en els darrers mesos la gestió dels residus ha estat un dels temes que més ens ha preocupat a tots els gironins. El nou contracte té com a objectiu complir les directives europees i la llei de residus estatal, i fer un salt de qualitat en la recollida selectiva. El desplegament en una ciutat de 107.000 habitants no és senzill ni immediat, però és imprescindible per un model més sostenible. La gestió de residus i la seva incineració és cada cop més cara, i per tant com millor reciclem més n’abaratirem el cost. Girona ha estat la primera gran ciutat catalana a fer aquest pas, i ara començarem a veure com altres ciutats afronten aquest mateix repte. I és just reconèixer que, malgrat l’aposta decidida pel model, calen algunes millores en la flexibilització de l’ús dels contenidors intel·ligents, la insuficiència en la recollida en comerços, i tot això ha impactat en el desbordament de les papereres. S’ha produït un desajust i un malestar evident entre els gironins. El resultat no ha estat el que tots esperàvem, i ara que ha finalitzat el desplegament del contracte, el passat 7 de juny, és el moment d’impulsar les millores necessàries. Tampoc hi ha ajudat el fet que en només tres anys Girona hagi incrementat la seva població un 4,5%, arribant als 107.000 habitants actuals. He treballat per buscar solucions reals. Ho he explicat en diferents ocasions: en entrevistes als mitjans; en la conferència oberta a la ciutadania del passat mes de juny, i també en la bustiada “Feina feta”, que han rebut gairebé 30.000 llars gironines. Aquest tema ha centrat la meva atenció i el meu compromís amb la responsabilitat i discreció que suposa estar a l’equip de govern. Junts per Girona hem volgut format part de les solucions amb la força dels sis regidors que ens van donar les urnes, i tot i no liderar l’àrea responsable del servei, hem actuat amb compromís i lleialtat. Girona es mereix la màxima responsabilitat i capacitat de suma per aportar solucions a aquest problema, que és un dels que més preocupa als gironins. M’he implicat per revertir-ho, i a partir del gener vaig demanar una comissió de seguiment quinzenal per fer una bona diagnosi dels problemes i poder presentar una proposta estratègica de millores a l’estiu. He intentat des de la discreció i el compromís treballar per la ciutat i he escoltat molts veïns que se m’han adreçat. La incorporació dels bujols en els pisos on es fa el porta a porta ja és una realitat, i també l’enfortiment de la recollida de residus als comerços. Un cop ha finalitzat la fase d’implementació, el passat 7 de juny, hem dissenyat una proposta de millora per corregir el que hem detectat aquests mesos, i que recull moltes de les peticions que molts veïns ens heu fet arribar a l’Ajuntament. Us faig cinc cèntims dels aspectes més destacats d’aquesta modificació, que podeu consultar a https://web.girona.cat/netejairesidus: – Els cinc contenidors per a totes les fraccions de recollida selectiva que hi haurà no tindran limitació horària. – Es reforçarà la recollida comercial. – S’intensificarà el servei de recollida domiciliària de mobles i trastos i es farà més visible la informació als contenidors, amb el telèfon del servei. – El porta a porta tindrà un contenidor de vidre a les àrees d’emergència. – El mercat de la Devesa tindrà un nou sistema de recollida. Amb l’arribada dels nous contenidors intel·ligents, que suposarà que cada àrea tindrà els cinc contenidors per a totes les fraccions sense limitació horària, obrirem una nova etapa, amb més flexibilitat i millors condicions. Des de l’Ajuntament hem de ser exigents per garantir que les millores es despleguen amb rigor, claredat i eficàcia. I caldrà continuar controlant de prop l’empresa adjudicatària perquè compleixi. Amb aquests canvis l’incivisme es queda sense excuses, i per això també us demano la vostra col·laboració. Continuem treballant junts. Agraeixo el compromís de tantes persones implicades en el bon ús del sistema. Estic segura que Girona sabrà convertir aquesta dificultat en una oportunitat. Perquè Girona s’ho mereix i ens ho mereixem tots. Gemma Geis i Carreras Vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics
“Quant Junts lidera, Girona avança”. Balanç de la primera meitat del mandat
Aquest és el balanç que faig de la primera meitat del mandat municipal. Gràcies a totes les persones que heu omplert l’Auditori de la Mercè per venir-me a escoltar. “El primer que us vull dir és que em prenc aquest acte com a una obligació. Sí, com una obligació. I no ho dic perquè em representi una càrrega o una formalitat forçada, sinó perquè crec sincerament que els servidors públics hem de retre comptes de manera periòdica. És un compromís personal amb la transparència: Explicar què fem i, sobretot, perquè ho fem. Ho vaig fer fa un any, en aquest mateix espai, coincidint amb el primer any de govern i ho faig avui, ara que estem a l’equador del mandat. Penso que la millor manera de fer política és parlant clar i mirant als ulls. Per tant, us agraeixo que ens acompanyeu i que e ns doneu l’oportunitat d’explicar-nos. La conversa que acabem de tenir amb la Bàrbara Julbe ens ha permès repassar la feina més destacada que estem fent, però permeteu-me que ara vagi una mica més enllà. Fixeu-vos que, en aquest acte, hem escrit la paraula acció —i d’això ja n’hem parlat molt—, però també l es paraules compromís i projecte. I algú pot entendre que utilitzem aquests tres conceptes com un eslògan, però, per nosaltres, no és només això. És la manera com entenem la política i com hem actuat des del primer dia. Començo pel compromís. El resultat electoral de fa dos anys va ser ajustat: 8 regidors el PSC; 8 Guanyem; i 6 Junts, només a 40 vots d’aconseguir el setè, amb tan sols quatre mesos de temps per fer campanya. Per tant, estàvem al mig de l’equació. Hauríem pogut triar el camí còmode i fàcil, que era anar a l’oposició. Era una opció: Fer una oposició crítica, governés qui governés, i esperar temps millors. Però no és per això que estem aquí. Vam triar implicar-nos. Vam triar servir Girona des del govern. Perquè el compromís real és el que assumeix responsabilitats, el que no s’espanta amb les contradiccions de formar part d’un govern de coalició, el que trepitja carrer, el que escolta la gent, el que treballa i el que pren decisions per fer avançar la ciutat. I això només és possible si hi ha gestió, si hi ha capacitat d’actuar, de transformar i de resoldre. Això també és el que hem fet durant la crisi l’apagada elèctrica, en la gestió de residus o amb la taxa d’escombraries. La bona gestió també ha de ser compromís irrenunciable de tota administració pública. I, amb tota la modèstia, us haig de dir que tinc la sort de comptar equip de regidors i de tècnics que són competents en les seves àrees, amb experiència, criteri i capacitat executiva. I gestionar bé també vol dir no enganyar ningú. Vol dir no fer volar coloms. No prometre allò que no es pot complir. Reconèixer quan una cosa no ha anat com voldríem, però tenir el coratge per rectificar i per seguir endavant. En aquest sentit, crec que és important saber destriar el gra de la palla: Distingir el que es ven del que realment es fa, del que es promet i del que es compleix, i del que sona bé del que acaba funcionant. I, final ment, el nostre compromís també és amb l’estabilitat política. En una ciutat com Girona, aquesta estabilitat no és menor. És una condició fonamental per poder tirar endavant projectes i evitar que la ciutat entri en dinàmiques de bloqueig que només generarien frustració. Quan la gent no dona majoria a un grup municipal, en realitat, demana capacitat d’entesa. I assumir aquesta responsabilitat —teixir aliances, fer viable la governabilitat i actuar amb generositat i lleialtat institucional—també forma part del servei públic que defensem. Avui ho vull reivindicar i m’agradaria que aquesta manera de fer sigui reconeguda i valorada com es mereix. Amb aquest plantejament, entro en el segon concepte, que va entrellaçat, perquè el compromís també pren forma a través d’un projecte, d’una visió sobre la ciutat. De saber d’on venim, de ser conscients d’on estem i de ser capaços de projectar cap a on volem portar la ciutat. Des de Junts per Girona, treballem per fer realitat el nostre projecte de ciutat des del govern. Però també hem de dir-ho clar: l’actual pr ograma de govern no és el programa d’un govern en solitari de Junts. Governem amb dos partits més, perquè tenim la força ens van donar les urnes, ni més i menys: 6 regidors en un govern de 17. Per això, no revelaré res si dic que el nostre model de ciutat no és el model de ciutat de Guanyem. De la mateixa manera que el nostre model de ciutat tampoc és d’ERC. I a la inversa per part seva. És normal. Som tres partits diferents, amb trajectòries, sensibilitats i prioritats diferents. Dit això, l’acord de govern, de 64 punts, inclou les nostres principals propostes electorals, d’acord amb la nostra visió de ciutat i també les nostres línies vermelles en qüestions prioritàries. I tenim molt clar quin és el nostre model de ciutat: Una Girona segura, neta, amb serveis de qualitat i amb barris cuidats; una Girona amb oportunitats per als joves, amb habitatge digne i assequible; una Girona innovadora, econòmicament dinàmica; culturalment viva, profundament arrelada al país i a la nació, amb la defensa de la seva llengua i de la seva llibertat. Aquest és el nostre projecte. I aquest projecte es tradueix en acció, que és el tercer concepte a què em vull referir. Ja n’hem parlat amb la Bàrbara abans, però sí que vull deixar una cosa clara. Quan Junts lidera, Girona avança. Girona avança en innovació, amb el Fons d’Innovació Girona, amb el clúster Girona Innovació, Salut i Turisme. Avança en comerç i promoció econòmica, amb millores al Mercat de Lleó, amb la nova ordenança del Mercat de la Devesa, amb ajudes a associacions de c omerciants, amb el retorn de les parades de Sant Jordi