Gemma Geis

Se’ns ha acabat la paciència

4dm1n — Sun, 12 Jul 2026 06:29:39 +0000

Se’ns ha acabat la paciència. Però no se’ns ha acabat ni el compromís amb Girona, ni la convicció que la política municipal ha de ser útil, exigent i transformadora. Quan Junts per Girona vam decidir assumir responsabilitats de govern ho vam fer perquè Girona estava per damunt de qualsevol càlcul polític. Vam entendre que la ciutat necessitava estabilitat. I que calia evitar un govern espanyolista liderat pel PSC i garantir que projectes estratègics per al futur de Girona no quedessin bloquejats. Sabíem des del primer dia que no compartíem el mateix model de ciutat. Però també sabíem que, des de dins, podríem influir perquè moltes de les nostres prioritats acabessin sent les prioritats del govern. I ho hem aconseguit. Durant aquests tres anys hem treballat des del govern amb generositat i sentit de ciutat, com ara amb les polítiques de l’habitatge. S’han aprovat tres pressupostos, s’han tancat carpetes que venien de lluny i s’han impulsat avenços rellevants per al futur de la ciutat. Som els que hem impedit que s’apugés l’IBI als gironins. Els que hem pressionat perquè la seguretat sigui una prioritat en l’agenda municipal. Els que hem impulsat la nova comissaria de Santa Eugènia, reforçat la lluita contra les ocupacions conflictives i contra el frau al padró. També hem dotat de més flexibilitat el contracte de neteja per adaptar-lo a una ciutat que avui té més de 110.000 habitants. Hem impulsat un fons de finançament perquè les empreses de Girona tinguin capital per poder innovar. Hem situat el benestar emocional com un servei públic del segle XXI per als gironins. I hem defensat el Campus de Salut Trueta com una infraestructura estratègica. Però governar també és saber distingir entre els projectes que transformaran la Girona dels pròxims vint anys i les decisions que fan millor la vida dels ciutadans avui. No podem parlar només del futur mentre el present reclama més capacitat d’acció. Ha quedat palès que el nostre grau d’exigència és més alt. I ho és especialment en la capacitat de gestió. Governar és prioritzar, liderar equips, omplir llibretes, tancar carpetes, fer seguiment, tenir quadres de comandament i no deixar que els problemes s’enquistin ni generar falses expectatives. Governar és saber què és urgent, què és important i què no pot esperar més. I aquí és on se’ns ha acabat la paciència. Se’ns ha acabat també amb les demandes que hem fet i que no han estat escoltades: les fulles acumulades, els escocells abandonats, l’asfalt en mal estat i els carrers que demanen manteniment des de fa massa temps. Tampoc hem trobat resposta a les peticions que durant aquests tres anys ens han anat fent des dels barris. Se’ns ha acabat la paciència amb la idea que els problemes de convivència poden anar passant de taula en taula sense una resposta clara. I se’ns ha acabat amb una manera de gestionar que no prioritza i que troba les solucions massa tard. Girona necessita capacitat de gestió i visió de futur davant la tensió per la crisi demogràfica que estem patint, i a la que no podem posar fre perquè no en tenim les competències. I també urgeix, sobretot, una gran transformació dins de l’Ajuntament per poder millorar l’atenció que mereixen els ciutadans. Hem fet feina. Molta. Alguna visible i molta d’invisible. Hem liderat propostes de canvi, hem empès decisions difícils. Però Girona mereix més, i crec que nosaltres estem preparats per posar-nos al capdavant. Tenim projecte. Tenim equip. Tenim experiència professional. Ens hem guanyat el dret legítim d’explicar quin és el nostre projecte per Girona i emprendre el nostre camí. Se’ns ha acabat la paciència, sí. Però sobretot se’ns han multiplicat les ganes i la motivació per liderar i fer realitat una Girona millor governada. I ara toca treballar per fer-ho possible.

L'entrada Se’ns ha acabat la paciència ha aparegut primer a Gemma Geis.

Girona pot marcar la diferència

4dm1n — Tue, 09 Jun 2026 15:40:45 +0000

Fa tres anys, quan des de Junts per Girona vam defensar la creació de la primera regidoria de Llengua Catalana de la història de la ciutat, alguns ho van veure com un gest simbòlic. Avui hem demostrat que no ho era. Que era una decisió política estratègica. I la prova més contundent és l’estudi sociolingüístic que acabem de presentar conjuntament amb la Universitat de Girona: el primer d’aquestes característiques impulsat mai per un ajuntament als Països Catalans. No és una dada menor. És una fita política i institucional de primer ordre. Perquè mentre durant massa anys el debat sobre el català s’ha mogut entre intuïcions, titulars i lamentacions, Girona ha decidit fer una cosa molt més útil: obtenir dades rigoroses per poder actuar. Sense diagnosi no hi ha política pública seriosa. I això és el que hem fet des del primer dia al govern de la ciutat: afrontar el futur –també del català-, amb coneixement i amb voluntat política. L’estudi deixa clar que Girona continua sent una ciutat on el català manté una presència important. Un 60,7% dels gironins i gironines utilitzen el català de manera habitual, ja sigui de forma exclusiva o combinada amb altres llengües. El català és la llengua més utilitzada en àmbits tan rellevants com el comerç, la restauració, l’esport, la feina o els centres de salut. I una dada especialment significativa: gairebé un de cada quatre gironins manté el català quan l’interlocutor li respon en castellà. És la millor dada del país. Però qui vulgui llegir aquestes xifres amb autocomplaença, s’equivoca. L’estudi també confirma una realitat que molts intuïen: l’era del “Girona rai” s’ha acabat. Aquella idea segons la qual Girona vivia al marge de la fragilitat lingüística del país ja no se sosté. Estem millor que la mitjana catalana en alguns indicadors, sí. Però també estem pitjor que la resta de comarques gironines en molts aspectes. I sobretot: no podem considerar suficient que només sis de cada deu ciutadans facin servir habitualment la llengua pròpia del país. El català no retrocedeix de manera sobtada. Retrocedeix quan es deixa de transmetre amb naturalitat. Quan es deixa de mantenir. Quan es converteix en una llengua que alguns senten que han de justificar. I això és exactament el que aquest estudi ens permet veure amb precisió. Hi ha una dada especialment reveladora: el català creix en la transmissió als fills respecte de la llengua utilitzada amb els pares. Això vol dir que encara conserva capacitat d’atracció. Que encara hi ha famílies que decideixen incorporar-lo, fer-lo seu i transmetre’l. Però aquesta força no és infinita ni irreversible. Necessita entorns favorables. Necessita autoestima col·lectiva. I necessita institucions disposades a defensar-lo sense complexos. Per això aquest estudi és també una esmena a una determinada manera d’entendre la política lingüística. Durant anys, massa governs han abordat el català des de la por a incomodar. Com si parlar i promoure la llengua pròpia exigís demanar permís constantment. Girona ha decidit fer exactament el contrari: situar la llengua al centre de les polítiques públiques. Amb normalitat. Amb ambició. I també amb exigència. A nosaltres mateixos, però també a les altres administracions. Perquè els ajuntaments podem fer molt, però hi ha àmbits essencials que depenen de la Generalitat de Catalunya: l’escola, la sanitat, el món laboral, l’audiovisual o les polítiques d’acollida i integració lingüística de la immigració. I aquí el país encara té enormes deures pendents. No n’hi ha prou amb proclames solemnes cada 23 d’abril. El català necessita polítiques efectives, continuades i valentes. També necessita una ciutadania conscient del paper que té. El futur de la llengua no es decidirà només als parlaments. Es decidirà en milers de converses quotidianes. A les botigues. Als bars. A les escoles. Als grups de WhatsApp. A les empreses. A casa. Per això una de les grans conclusions de l’estudi és probablement la més simple: mantenir el català importa. I molt. Alguns sociolingüistes defensen que si els mantenidors del català arribéssim a un terç de la població, el nombre de parlants habituals podria créixer de manera significativa. Girona avui està en el 24,7%. És una bona dada. Però ens marca sobretot un repte de ciutat. Aquest estudi no és un punt final. És un punt de partida. La primera pedra d’una política lingüística moderna, basada en evidències i no en eslògans. I també és la demostració que quan hi ha voluntat política, les coses passen. La primera regidoria de Llengua Catalana de Girona no era decorativa. Era necessària. I avui, amb aquest estudi pioner, queda més justificada que mai.

L'entrada Girona pot marcar la diferència ha aparegut primer a Gemma Geis.

Girona demostra que la innovació útil transforma ciutats

4dm1n — Tue, 12 May 2026 08:12:12 +0000

Mentre alguns entenen la política com una successió de titulars i promeses, nosaltres la volem útil. Útil per generar oportunitats, per retenir talent i per ajudar que projectes amb impacte real puguin créixer des de Girona i no hagin de marxar a Barcelona o a l’estranger per trobar suport. Aquesta setmana n’hem tingut un exemple claríssim. L’empresa gironina Clyype ha estat reconeguda internacionalment pel desenvolupament d’una tecnologia innovadora vinculada a la detecció ràpida d’hantavirus, un avenç amb potencial aplicació en l’àmbit biomèdic i de la salut global. Aquest tipus de notícies no passen per casualitat. Són el resultat d’un ecosistema que estem consolidant a Girona gràcies a la suma de talent, universitat, centres de recerca, empreses i també institucions que entenen que la innovació no és una moda, sinó una aposta estratègica de futur. I és aquí on la política municipal ha de ser útil de veritat. Per això he impulsat el Fons d’Innovació Girona, un instrument pioner que avui ja és una realitat i que compta amb 5 milions d’euros per donar suport a empreses innovadores, startups i projectes emprenedors vinculats a sectors estratègics com la biotecnologia, la salut, les noves tecnologies o a sostenibilitat. Aquest projecte, que hem fet possible gràcies a una col·laboració pionera en l’àmbit municipal entre l’Ajuntament de Girona i l’Institut Català de Finances (ICF), neix d’un compromís electoral i d’una idea molt clara: si volem que Girona tingui sous més alts, oportunitats reals per als joves i una economia competitiva, necessitem empreses capaces de generar valor afegit i innovació. Durant massa anys moltes empreses del territori han tingut la sensació que, per créixer, havien de marxar. Nosaltres defensem exactament el contrari: Girona ha de ser un lloc on es pugui emprendre, investigar, crear i escalar projectes amb ambició internacional. El Fons d’Innovació Girona no és només finançament. És una declaració política sobre quin model volem. Una ciutat que no es resigna a viure només del present, sinó que prepara el futur. Una ciutat que aposta pel coneixement, la recerca i la transferència tecnològica. Una ciutat que entén que invertir en innovació és invertir en qualitat de vida. Aquest model també l’hem defensat amb iniciatives com el GISC, el clúster que connecta salut, esport, ciclisme i innovació, amb l’objectiu de convertir Girona en un referent internacional en aquests àmbits. I precisament per això notícies com la de Clyype tenen tanta importància. Perquè demostren que a Girona hi ha talent. Hi ha capacitat. Hi ha idees capaces de competir al màxim nivell. El que necessitem és que les institucions no posin obstacles, sinó que ajudin a obrir camí. La bona política no és la que crida més. És la que crea les condicions perquè passin coses. I això és exactament el que estem fent.

L'entrada Girona demostra que la innovació útil transforma ciutats ha aparegut primer a Gemma Geis.

Entre el model de ciutat i el “no a tot”: rigor i govern, davant la política del titular

4dm1n — Tue, 10 Feb 2026 09:47:20 +0000

El Ple municipal d’ahir va tornar a posar sobre la taula una dinàmica que preocupa: convertir el debat polític en una successió de titulars partidistes, pensats més per marcar posicions que no pas per defensar l’interès general de la ciutat. Girona necessita debats seriosos, fonamentats i amb mirada llarga, especialment quan parlem d’economia, comerç i model de ciutat. I precisament per això, el debat sobre les botigues de bicicletes va ser un exemple clar del que no hauria de passar. El debat no va sorgir del no-res. Arriba al Ple perquè Guanyem va plantejar públicament limitar aquest tipus d’establiments, una proposta que, des del meu punt de vista, ha estat un error polític greu, un autèntic tret al peu. I quan el PSC presenta posteriorment una moció per intentar corregir-ho, el que veiem no és una reflexió de fons, sinó oportunisme polític. Quan es parla d’economia, de petita i mitjana empresa i de llocs de treball, cal més responsabilitat i menys titulars fàcils. El debat obert per Guanyem ha generat alarmisme i neguit innecessari: al sector, a l’afició ciclista, a les associacions comercials i també a l’hostaleria. I tot plegat a partir d’una proposta sense dades, sense estudis i sense rigor. Les botigues de bicicletes no són cap problema per a Girona. Al contrari. Recuperen locals que feia anys que estaven tancats, generen ocupació, creen activitat econòmica amb valor afegit i no presenten conflictes de convivència. No hi ha cap cas documentat on una botiga de bicicletes hagi fet tancar una fleca, un comerç d’alimentació o una botiga tradicional. La realitat és una altra: els comerços tanquen per manca de relleu generacional i per l’impacte creixent del comerç online. Aquest és el problema estructural, no el sector ciclista. I això no és un relat abstracte, són fets concrets. El Velòdrom va recuperar l’antic Odeon, un local emblemàtic de la ciutat, amb una reforma important i sense conflictes veïnals. Eat Sleep Cycle va ocupar un local tancat per jubilació. Trek Bicycle Girona es va instal·lar en un local sense activitat. Cycles 17001 en un espai que feia mesos que estava tancat. Disset establiments. Cap denúncia. Cap problema de convivència. Cap màfia. Les dades desmunten el relat alarmista. Girona és ciutat de ciclisme perquè hi ha una base social i esportiva real. Parlem de noms propis com Pedro Font, José Antonio Escudero —medallista olímpic—, Carlos Torrent, Trafach o Can Fortià. Parlem de formació professional vinculada a la bicicleta. De colles ciclistes de metges del Trueta, de dones, de clubs de tota mena. Parlem també d’història: una de les primeres agències de viatge especializada en rutes de bicicleta i senderisme de la ciutat la va crear una dona, l’Empar Baqué l’any 1996 projectant la ciutat al món. Des del 2013 l’Eduard Kirchner n’és el responsable treballant per un turisme responsable, desestacionalizat i de proximitat. Aquesta no és una realitat inventada. És Girona tal com és. Les bicicletes no fan soroll de nit, no contaminen i no degraden l’espai públic. Generen economia amb valor afegit. I ho fan també a través d’empreses gironines com Tactic o Megamo, empreses que creuen en la demarcació, hi inverteixen, creen llocs de treball i projecten Girona internacionalment. Aquest és el teixit productiu que cal protegir. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ho va dir clar: no calen més turistes, cal que gastin més. I Girona ja està ben posicionada en cicloturisme. Defensar el sector ciclista no és una qüestió romàntica ni ideològica. És una decisió estratègica. El ciclisme millora la mobilitat, promou hàbits saludables, contribueix al benestar emocional i atrau un turisme respectuós, amb capacitat de despesa i arrelament al territori. Ho saben moltes ciutats que voldrien tenir el posicionament que Girona ja ha aconseguit. De fet, Madrid va intentar endur-se la Sea Otter, un esdeveniment de referència internacional, i jo mateixa vaig defensar que es quedés a Girona perquè creiem en aquest sector i perquè sabem què aporta a la ciutat. Altres ciutats pagarien el que fos per tenir el que nosaltres ja tenim. Algunes ho estan intentant construir ara, amb grans inversions i resultats incerts. Nosaltres no ho podem posar en dubte per debats mal plantejats. Algunes ciutats pagarien el que fos per tenir el que nosaltres ja tenim. I nosaltres què fem? Ho posem en dubte? No. Per això impulsem un nou Pla Estratègic de la Bicicleta. Per això impulsem el Hub d’Innovació Girona Ciclisme i Salut, connectat amb el Campus de Salut Trueta. I davant d’un pla d’usos fet amb un poti-poti de mesures, sense dades ni estudis, diem clarament que així no. Nosaltres hem fet els deures. Hem regulat pisos turístics – el PSC hi va votar en contra-, hem limitat grups per garantir convivència, hem fet campanyes de millora de la circulació ciclista amb el sector. Apostem per un model de ciutat saludable, sostenible i amb criteri. No traslladem al sector ciclista problemes que no li corresponen. Espero que tornem al seny i que adoptem mesures útils i necessàries. Les mateixes que PSC, Junts i ERC han defensat a Barcelona i que nosaltres defensem a Girona. Si realment volem parlar d’ordenar usos comercials, el debat honest és un altre. Parlem de supermercats 24 hores, de botigues de carcasses de mòbil o de negocis d’ungles, on sí que cal posar el focus en la seguretat, la convivència i el compliment estricte de la legalitat. Ordenar vol dir garantir que cada establiment faci exactament l’activitat per la qual té llicència, sense usos encoberts ni pràctiques fora de normativa. Això és protegir el veïnat i l’espai públic, sense criminalitzar sectors sencers, però sense mirar cap a una altra banda. Aquest és el debat que cal: rigor, dades i decisions útils per a la ciutat. Tot el que se’n desvia, és política feta només per fer soroll, política de titular, no de govern. I és precisament on s’instal·len els del “no a tot”, els que no tenen cap proposta saludable, sostenible ni de qualitat per a la ciutat, però que posen en dubte allò que funciona. Les

L'entrada Entre el model de ciutat i el “no a tot”: rigor i govern, davant la política del titular ha aparegut primer a Gemma Geis.

Governar amb visió de futur i responsabilitat. Ple sobre l’estat de la ciutat

4dm1n — Tue, 27 Jan 2026 14:47:32 +0000

Avui celebrem aquest Ple a petició del PSC. I crec sincerament que és una oportunitat. Les darreres setmanes, Girona ha viscut situacions d’emergència. Una apagada elèctrica i una llevantada que va afectar comerços, carrers i activitat econòmica. L’Ajuntament hi va ser. Al carrer, amb criteri i decisions immediates. Vam prendre decisions i ens vaig moure per la ciutat al llarg de tot el dia, explicant als comerços, a les persones vulnerables quines recomanacions i quines decisions havíem pres. L’estat d’una ciutat, i d’un país, no només mesura quan tot va bé, sinó en les situacions d’emergència, quan tot falla. Hi vam ser. Girona és una ciutat que creix, A 1 de gener de 2023, tenia 102.666 persones empadronades. A 1 de gener de 2025, 109.293. Més de 6.627 gironins en tres anys. Els ajuntaments gestionem aquest increment sense disposar del finançament necessari. Com pretenen seguir creixent i arribar a la Catalunya dels 10 M€? Prou eslògans buits. Fa uns dies el president de la Diputació de Girona va fer públiques dades del Ministeri de Finances, segons les quals: els ajuntaments tenen 45.000 milions d’euros bloquejats als comptes bancaris. La clau per desbloquejar aquests milions i acabar amb l’ofegament dels ajuntaments no és aquí, és a Madrid. Som a les portes d’aprovar el tercer pressupost del mandat. Un exercici de responsabilitat davant aquest context complicat. Hem congelat l’IBI i impulsat bonificacions pensades per l’activitat econòmica, els joves i la sostenibilitat. Des del primer dia he treballat per preparar la ciutat perquè sigui viable socialment, econòmicament i humanament. Girona no es pot resignar a ser una ciutat on la gent es forma, però marxa. On treballar no garanteix poder-hi viure. Per això ha fet una aposta decidida per la innovació. No com un eslògan, sinó com una política estructural. Avui disposem de la única palanca de finançament d’aquestes característiques en un ajuntament, pensada per a joves emprenedors: un fons de 5 milions d’euros en quatre anys per impulsar projectes innovadors, retenir talent i generar activitat econòmica de valor afegit. Per crear millors feines i millors sous. Capacitat de gestió i visió pel present i futur dels gironins en un context de crisi econòmica, d’incertesa i de pressió sobre les famílies, hem activat eines reals al servei de l’economia i dels gironins. Perquè, al final, tot es resumeix en: feina, habitatge i projecte de vida. La promoció econòmica i la defensa del model existent a Girona és un dels grans motius pels quals formo part d’aquest govern. Perquè no entenc una ciutat que renunciï al seu comerç, ni una economia local que perdi identitat. Hem invertit més de 900.000 euros al Mercat del Lleó i a Mercagirona. Hem agilitzat l’accés de les associacions de comerciants a les subvencions municipals i hem augmentat el seu pressupost. Reduint burocràcia i simplificant procediments. Que han fet possible, per exemple, el renaixement de l’associació de comerciants de Sant Narcís. Vam superar amb innovació i planificació un Temps de Flors marcat per la sequera, una situació extraordinàriament complexa i vam liderar el retorn de la Diada de Sant Jordi a la plaça Catalunya, amb la complicitat dels gremis de llibreters. Finalment, vull parlar de turisme. Vaig impulsar la necessitat de limitar els grups turístics, de regular l’ús de megàfons i de mantenir una relació estreta amb les associacions de guies turístics. Perquè aposto —i apostem— per un turisme de qualitat, equilibrat i compatible amb la vida quotidiana de la ciutat. Ni turisme d’aparador, ni turismofòbia. En la neteja i la gestió dels residus ho dic amb claredat: hi ha marge de millora. Però cal explicar el context, les decisions preses i com s’ha governat aquesta dificultat. El contracte que s’està desplegant avui va ser aprovat el 29 de juliol de 2022, en un context polític molt diferent. Sense una majoria àmplia al plenari i amb una oposició molt dura. Girona va ser la primera gran ciutat de Catalunya a iniciar aquest procés. I ser els primers té costos. Entre el disseny del contracte i la seva implementació, la ciutat ha canviat. I això s’ha explicat poc. A gener de 2022 hi havia 102.666 persones empadronades. i a gener de 2025, avui en som 109.293 habitants. Un 6,5 %. Més de 7.000 persones. Això ha impactat moltíssim. I també és cert que l’empresa adjudicatària va iniciar el desplegament sense haver fet prou bé els deures. El gener de 2025 vaig dir que calia un comitè de crisi amb reunions setmanals i fins i tot diàries per sortir de l’atzucac. I vaig redactar la proposta del quadre de comandament i em vaig sumar a totes les reunions. Al febrer i març vaig defensar que la flexibilització s’havia de fer abans de l’estiu. Se’m va dir que no era possible, després que potser al setembre o a l’octubre. Vaig buscar assessorament extern de primer nivell i vam avançar en paral·lel: millores al carrer i estratègia jurídica als despatxos. Vaig dir que calia portar-ho al Ple el 28 de juliol, sí o sí. I ho vam aconseguir. Avui, la qualitat del reciclatge ha augmentat. El porta a porta se situa al voltant del 92 %, els contenidors intel·ligents al 58% (8 punts més que l’any abans) Això ha requerit —i requereix— molta feina de carrer i molta constància. Com deia hi ha marge de millora, sobretot pel que fa a la recollida comercial i al control dels sorolls. El funcionament d’aquest sistema és un equilibri fràgil entre el lideratge de l’Ajuntament, l’empresa, els treballadors i la ciutadania. I quan la ciutadania va demanar més flexibilitat, jo mateixa ho vaig dir públicament, el juny de 2025: calia flexibilitzar el sistema. No he compartit ni eslògans, ni entrevistes de membres del govern, però m’he centrat a treballar. M’he dedicat a ser útil. I fruit d’aquesta manera de fer, avui Girona ha iniciat el desplegament del nou model a tots els barris que tenen contenidors intel·ligents, amb: – un contenidor per a cada fracció, – i flexibilitat horària total, 24 hores al dia, 7

L'entrada Governar amb visió de futur i responsabilitat. Ple sobre l’estat de la ciutat ha aparegut primer a Gemma Geis.