Se’ns ha acabat la paciència. Però no se’ns ha acabat ni el compromís amb Girona, ni la convicció que la política municipal ha de ser útil, exigent i transformadora. Quan Junts per Girona vam decidir assumir responsabilitats de govern ho vam fer perquè Girona estava per damunt de qualsevol càlcul polític. Vam entendre que la ciutat necessitava estabilitat. I que calia evitar un govern espanyolista liderat pel PSC i garantir que projectes estratègics per al futur de Girona no quedessin bloquejats. Sabíem des del primer dia que no compartíem el mateix model de ciutat. Però també sabíem que, des de dins, podríem influir perquè moltes de les nostres prioritats acabessin sent les prioritats del govern. I ho hem aconseguit. Durant aquests tres anys hem treballat des del govern amb generositat i sentit de ciutat, com ara amb les polítiques de l’habitatge. S’han aprovat tres pressupostos, s’han tancat carpetes que venien de lluny i s’han impulsat avenços rellevants per al futur de la ciutat.
Som els que hem impedit que s’apugés l’IBI als gironins. Els que hem pressionat perquè la seguretat sigui una prioritat en l’agenda municipal. Els que hem impulsat la nova comissaria de Santa Eugènia, reforçat la lluita contra les ocupacions conflictives i contra el frau al padró. També hem dotat de més flexibilitat el contracte de neteja per adaptar-lo a una ciutat que avui té més de 110.000 habitants. Hem impulsat un fons de finançament perquè les empreses de Girona tinguin capital per poder innovar. Hem situat el benestar emocional com un servei públic del segle XXI per als gironins. I hem defensat el Campus de Salut Trueta com una infraestructura estratègica. Però governar també és saber distingir entre els projectes que transformaran la Girona dels pròxims vint anys i les decisions que fan millor la vida dels ciutadans avui. No podem parlar només del futur mentre el present reclama més capacitat d’acció.
Ha quedat palès que el nostre grau d’exigència és més alt. I ho és especialment en la capacitat de gestió. Governar és prioritzar, liderar equips, omplir llibretes, tancar carpetes, fer seguiment, tenir quadres de comandament i no deixar que els problemes s’enquistin ni generar falses expectatives. Governar és saber què és urgent, què és important i què no pot esperar més. I aquí és on se’ns ha acabat la paciència. Se’ns ha acabat també amb les demandes que hem fet i que no han estat escoltades: les fulles acumulades, els escocells abandonats, l’asfalt en mal estat i els carrers que demanen manteniment des de fa massa temps. Tampoc hem trobat resposta a les peticions que durant aquests tres anys ens han anat fent des dels barris. Se’ns ha acabat la paciència amb la idea que els problemes de convivència poden anar passant de taula en taula sense una resposta clara. I se’ns ha acabat amb una manera de gestionar que no prioritza i que troba les solucions massa tard. Girona necessita capacitat de gestió i visió de futur davant la tensió per la crisi demogràfica que estem patint, i a la que no podem posar fre perquè no en tenim les competències. I també urgeix, sobretot, una gran transformació dins de l’Ajuntament per poder millorar l’atenció que mereixen els ciutadans.
Hem fet feina. Molta. Alguna visible i molta d’invisible. Hem liderat propostes de canvi, hem empès decisions difícils. Però Girona mereix més, i crec que nosaltres estem preparats per posar-nos al capdavant. Tenim projecte. Tenim equip. Tenim experiència professional. Ens hem guanyat el dret legítim d’explicar quin és el nostre projecte per Girona i emprendre el nostre camí. Se’ns ha acabat la paciència, sí. Però sobretot se’ns han multiplicat les ganes i la motivació per liderar i fer realitat una Girona millor governada. I ara toca treballar per fer-ho possible.