Un govern es jutja pel que passa al carrer. Per si una veïna pot tornar tranquil·la a casa, si un comerciant pot obrir la persiana sense sentir-se sol, si una plaça continua sent un espai de convivència o si, a poc a poc, tothom s’acostuma a mirar cap a una altra banda. A Girona, massa veïns ens expliquen que no volen resignar-se a viure amb inseguretat i amb la sensació que ningú no respon als problemes del seu barri. La preocupació per la seguretat i l’estat de l’espai públic l’hem pogut comprovar els darrers dies al Barri Vell i a la Rambla, a Santa Eugènia, can Gibert i Sant Narcís, i també a l’Eixample. Els veïns demanen presència, resposta i un Ajuntament que hi sigui.
Governar és decidir què és urgent i actuar, no només fer-se fotos i penjar vídeos a les xarxes. El govern municipal ha de començar ja a buscar acords per tirar endavant el pressupost per al 2027. Junts estem disposats a asseure’ns a negociar, però primer cal que el govern actuï de manera immediata i deixi clares les seves prioritats. I això vol dir que ha de demostrar sense demora que vol donar resposta als problemes que la gent viu cada dia. Sabem que no es pot resoldre tot alhora. Precisament per això proposem començar per la Rambla i el Barri Vell. Com? Amb més policia a peu, més patrullatge regular i una presència que els veïns puguin veure i notar. I si els Mossos han augmentat el nombre d’agents, Girona també n’ha de rebre una part. L’alcalde ha de defensar la ciutat i reclamar els efectius que necessita. En seguretat, i en tots els àmbits on les responsabilitats de les administracions son compartides. Com el sensellarisme. Les persones que dormen al carrer i necessiten atenció especialitzada no poden continuar sense una resposta social i sanitària. Si falten recursos de salut mental o d’atenció a les addiccions, l’alcalde els ha de reclamar a la Generalitat, que és qui en té les competències. No podem girar l’esquena a les persones que necessiten atenció ni deixar que veïns i comerciants carreguin sols amb problemes que requereixen una resposta pública. Aquesta resposta també ha de cuidar l’espai públic, perquè la convivència i la seguretat depenen de com es viu el carrer. Una ciutat segura ha de ser una ciutat endreçada: amb els carrers nets, el mobiliari en condicions i una resposta ràpida als problemes quotidians. A la Rambla i als punts del Barri Vell on la nit deixa brutícia, demanem un equip de neteja cada dia a les vuit del matí. Perquè cuidar l’espai públic és cuidar la vida dels barris.
Fa pocs dies, al debat de les ordenances fiscals, vam tornar a veure la mateixa falta d’ambició de l’equip de govern. En un moment en què l’habitatge, l’alimentació i els serveis bàsics s’enduen una part cada vegada més gran dels ingressos de les famílies gironines, el govern presenta com a gran novetat una rebaixa de pocs euros anuals en la taxa de residus. I deixa passar l’oportunitat d’utilitzar la fiscalitat municipal per ajudar les famílies, mobilitzar habitatge i donar suport al comerç de proximitat. Des de Junts vam proposar bonificacions per als petits propietaris que lloguin habitatges, incentius per rehabilitar edificis buits i transformar locals en habitatges, i mesures per als comerços que mantenen l’activitat i l’ocupació als barris. No són solucions màgiques però sí decisions concretes per afrontar problemes concrets. Governar també és tenir iniciativa i establir prioritats.
Seguretat, habitatge, economia familiar i comerç no són carpetes separades. Parlen de la mateixa pregunta: quina Girona volem i quines prioritats posa el govern al centre? Organitzar presència policial, coordinar serveis, reclamar recursos a la Generalitat i actuar als punts més afectats són decisions que el govern ja hauria d’haver pres i que no pot dilatar més. Junts està disposat a negociar els pressupostos del 2027. Però asseure’s a una taula no vol dir donar un xec en blanc ni comprometre el vot. Vol dir posar propostes sobre la taula i comprovar si el govern té voluntat d’actuar. La primera prioritat és que la gent pugui viure amb seguretat i dignitat als seus barris. La ciutat no necessita més fotos de negociació. Necessita un govern que prioritzi i compleixi. I això es demostra al carrer, als barris i en les decisions que afecten la vida de la gent.
Foto: Ajuntament de Girona