14-F en femení

-El Punt Avui-
“Si una dona entra en la política, canvia la dona; si moltes dones entren en la política, canvia la política.” La cita de l’expresidenta xilena Michelle Bachelet la recorda la diputada Anna Caula (ERC) tres setmanes després d’unes eleccions catalanes que han dibuixat un escenari gairebé de paritat al Parlament. Encara hi ha, però, més homes que dones en els 135 escons de la cambra: 64 diputades i 71 diputats. La radiografia es replica a la circumscripció de Girona, amb disset diputats en joc: vuit escons per a diputades i nou per a diputats. Els homes són un més. Dels cinc partits que van obtenir representació el 14-F, Junts, ERC i el PSC van optar per una dona com a cap de llista. Dels set diputats de Junts, tres són dones. Dels quatre escons d’ERC, dos són per a diputades. Dues diputades també per al PSC dels tres que entren al Parlament, i una diputada de la CUP dels dos escons obtinguts en total.

Què és, per a les diputades gironines, la feminització de la política? Gemma Geis (Junts) considera que hi ha una “manera de fer i entendre la política amb ulls de dona” i assenyala valors com ara la “cooperació, la discreció, l’empatia i la tendresa”. Geis considera necessari la visibilització de referents, també en política. Marta Madrenas (Junts) remarca l’eficàcia dels equips de treball mixtos, però també una manera de fer diferent de les dones, “més negociadores, persistents, menys retòriques, més mediadores i empàtiques”. Hi afegeix que, amb la composició del nou Parlament, totes aquestes “qualitats seran més necessàries que mai”. Per Maria Antònia Batlle (Junts), les qualitats del poder femení rauen en la suma i en la visió empàtica i diversa. Teresa Jordà (ERC) remarca la feminització dels lideratges de l’acció política, mentre que Anna Caula (ERC) també insisteix en els valors del treball en equip, d’“escoltar i parlar en lloc d’imposar, i prioritzar el bé col·lectiu per sobre de l’individual”. Sílvia Paneque (PSC) defineix la feminització de la política com el fet de “pensar les persones com a iguals en drets” i Mònica Ríos (PSC) assenyala que l’escenari ideal és “integrar els dos models de lideratge”. En canvi, Montserrat Vinyets (CUP) no concep un lideratge femení, sinó un “engranatge molt potent en situació d’igualtat”.

Llistes cremallera

Totes perceben les llistes cremallera (llista electoral en què homes i dones ocupen llocs alterns) com l’única via per aconseguir la paritat en la representació política: “Crec que, per desgràcia, són necessàries, ateses les estructures patriarcals que encara existeixen en molts àmbits de la societat”, assenyala Mònica Ríos (PSC), número tres de la llista socialista. Maria Antònia Batlle (Junts), en el cinquè lloc de la candidatura, ho considera “encara necessari” en el camí cap a la normalització i la plena igualtat: “La paritat no és més que el reflex de com està formada la societat i avui encara es necessiten mecanismes per garantir-la.” Remarca que per assolir aquesta igualtat de condicions en tots els òrgans de direcció, tant en l’àmbit públic com en el privat, cal incloure la perspectiva de gènere en l’àmbit educatiu. “Que les dones siguin considerades quotes electorals és una forma més de masclisme i conseqüència del sistema patriarcal”, assenyala Montserrat Vinyets (CUP), número dos. Per Vinyets, el sistema de les llistes cremallera assegura una composició igualitària en la representació política. Caula (ERC), número tres, ho considera un gran encert: “Quan tenia 18 anys hauria dit que volia arribar com a dona a qualsevol espai per mèrits propis; ara penso el mateix, però amb la certesa que calen polítiques de discriminació positiva per tenir l’oportunitat de ser-hi.”

El canvi real

Es podrà materialitzar el canvi pel qual advocava Bachelet amb el Parlament sorgit del 14-F? “La presència de les dones pot esdevenir un factor rellevant perquè la perspectiva de gènere tingui presència en les propostes de resolucions i en les modificacions legislatives”, assenyala Gemma Geis (Junts), i fa especial esment de la llei contra la violència masclista. Madrenas (Junts) recorda la fita d’una dona presidenta de la Generalitat i alerta de retrocessos “per culpa de l’extrema dreta”. Per Batlle (Junts), l’única manera de passar de la política d’aparador a la real, “no només en l’aspecte femení sinó en tots els àmbits, és actuar”. Jordà (ERC) recorda la feina feta amb el primer pla d’igualtat de gènere del Parlament, aprovat la legislatura passada: “Fent polítiques feministes des de les institucions i a través de les conselleries, passarem de la foto als fets.” Paneque (PSC) destaca les diferències: “Les dones compartim alguns punts de vista, i és bo, però en moltes coses pensem diferent.” Hi afegeix que s’ha de prioritzar el que “demana el conjunt de la ciutadania”. Vinyets (CUP) recorda que amb l’extrema dreta hi haurà una involució: “Si volem sortir de les fotos i del postureig, el que cal és que lluitem totes plegades, des de la base, que és des d’on s’ha de fer sempre la política.”

 

Junts Gemma Geis Cap de llista. Segona legislatura com a diputada

“Voldrà dir que és un Parlament normal”
Que deixi de ser un titular. Així respon Gemma Geis a la pregunta de què n’espera, del Parlament amb més dones de la història. “Perquè voldrà dir que ha esdevingut un Parlament normal”, assenyala. Quina serà la seva contribució com a diputada electa? “Cal tolerància zero amb les afirmacions masclistes o contra la dona en el debat parlamentari, així com una visió transversal en les polítiques que incorporin la perspectiva de gènere.” També reconeix que és “fàcil de dir i complex de dur a terme”.